petit falciot

imatge baixada d'internet.
Estol de falciots

Ens vas portar un joc d'emocions.
Primer la sorpresa de trobar-te viu 
havent caigut de tanta alçada,
l'emoció per cuidar-te i somiar que un dia,
no massa llunyà, sense reconèixer-te
ompliries el cel de color
i passejades constants.


I ara, amb la tristesa el cor,
he vist com no sobrevivies
i maleeixo l'egoisme que em va portar
a somiar que me'n podria sortir.
Ets tant petit i tant tendre,
entre  el borrissol començaven 

a lluir les plomes... de la llibertat.

Trobaré a faltar venir-te a péixer,
les teves urpes aferrar-se a les meves mans...
potser ara creues el cel i els oceans 
sense necessitar ales, 

en la "nosolitut" dels esprits lliures.
Potser ara....  

Despertar

T'he vist despertar

i un somriuren ha il·luminat els rostres,

a jorns del dia que ens retrobàrem      

pel cami dels astres, les flors i les fades.

Els nenúfars s'han instal·lat al riu dels teus ulls,

la brisa suau , acarona les teves petjades

i el cant dels ocells  impregna la teva veu.

Avui t'he vist despertar

i un somriure ha il·luminat els rostres,

a jorns  del dia que ens retrobarem

pel camí dels astres, les flors i els àngels.

Dedicat a la Raquel, la nostra filla.

(Publicat en la recopilació dels poemes finalistes del premi Penya Joan Santamaria de poesia 2007)

monotonia

Porto un pes a l'esquena i el cap cot.
Recordo quan era jove
i els somnis em festejaven.


Il-lusions que són realitat
i en un suspir,
s'han desdibuixat en  l'aire.

El somni s'ha complert,
he tingut fills i una llar em guarda...

Monotonia distant, d'un somni de mitjanit.

lluna

El meu cor plora salitre.
Brilles en la foscor,  plàcida i tranquil·la,
la teva timidesa, es reflecteix blanca.

Em banyo en un mar de mots
color verd esperança.

Em despertaré com sol rogent a  mitjanit,
quan la cara de la lluna
sigui plena d'un blanc fosforescent.

hipocresia

Oblidar és fàcil,  quan no vols oblidar.

Però, com despendrem del vertigen
que provoca la intuició de la teva mirada?

El murmuri de la teva veu,
soroll de falces concòrdies?

Sons estèrils plens de conveniències,
amenaçant esmicular tota esperança
per esdevenir, irremeiable, en un malson    
de hipocresies massa quotidianes.

assaig

Però si aquests somni es tant sols una follia
i aquest ofec un memoràndum del que no vull ser.

El dringar de les paraules que em guia
serà la sílfide d'aquest delir.

Any 2005

els primers intents

Al santuari


Et recordaré flotant núvols de cotó
perfumats amb gotes de rosada,
renaixaré amb el sol
entre mars d'espuma blanca.


I em perdré pels teus camins,
rieres de sentiments,
dels qui a tota hora t'acompanyen


Compartirem junts anhels i esperances,
plors i alegries, puix jo no sóc més
que un drapaire de mots
i tu, l'estrella que em guia.


                            1er. premi "L'esqueller" any 2005