diumenge, 29 de juliol del 2012

D'UN MATÍ DE DIUMENGE.......



Es d'hora i Bellmunt, torna mandrejar pels desitjos incomplets del cap de setmana, tal volta, influenciat per l'excusa d'un dolor hipocondríac, acariciat sinuosament per la mandra.

He decidit gaudir del despertar de la natura, mentre jo, també desperto amb el suc de fruita i l'entreacte d'un símil d'esmorzar a la terrassa.
Començo a vessar tinta  sobre el full en blanc i els primers vols de les orenetes  intenten donar color a aquest cel tapat pels núvols ¡Tant de bo acabés aquesta espera i ens regalessin el dot tant preuat de la pluja!
                                                   
Es preciosa la lluita del sol per traspuar entre els núvols i mostrar-nos que es l'astre rei. S'obre camins de llum; làsers naturals remarcant petits espais del paisatge.



Com expressar tanta bellesa?
Les orenetes i els falciots volen delectant-se  del primer àpat del dia! Ara ja en són  més, si poguessiu gaudir de l'espectacle! Les campanes del poble veí acompanyen els acords de la natura, suaus, llunyanes... després d'uns breus minuts ( si, van a deshora) la potencia del nostre campanar, sembla tornar-li la contesta.         

                                   
Visc en un poble! i aquests matins  tranquils, serens, calmats on puc combregar amb la natura són un regal sense drets a canvi.


El final sembla que almenys en les properes hores, el sol dominarà al cel. Un estira i arronsa preciós.


                                       

divendres, 27 de juliol del 2012

retallades

Altre cop toca canviar de imatge, davant l'imminent augment del IVA.
Ho sento Ruth, però encara no m'ha tocat la primitiva, per que les meves visites al teu establiment siguin tant assídues com jo voldria, snif, snif...
Així doncs les retallades començaran pel cop d'estissores a la meva "mitja-melena",(reivindico la meva manera de parlar, com ens explica en Jordi a Advervia, Jordi que se't trova a faltar  :'(    ) 

Adeu rissos, adeu metxes....

Fins i tot potser deixo que el curs de la natura es manifesti seguint el seu curs!
Ui quina temptació!!!!




diumenge, 22 de juliol del 2012

FER O NO FER...






M'he llevat a les 5:30' he posat la roba ha assecar i un altre rentadora.
Arriba la nostre Rky d'una nit carnavalesca del poble veí.  En Srg encara deu passejar pels carres... Parlem una mica, m'entorno al llit. Em començo a cabrejar (ejem, perdoneu l'expressió).
Sona el despertador , encara no  ha arribat el vailet!
Volia anar a caminar, qui marxa si encara no es a casa? La nit pot haver estat esbojarradament carnavalesca  = mam.
Decideixo quedar-me, m'endormisco, les 7:45', agafo el telèfon i el truco:
- On ets?
- Ara pujo, dos minuts.
Vaig a regar les plantes, ja no cal pujar a Bellmunt.




Creuem  quatre paraules, potser amb to poc amigable, de part meva  . Conversa repetida en altre ocasió. ¡Ja se m'ha girat el dia!
Vaig a dalt al pis a tancar l'aigua.
Tit...tit...tit... ERROR, m'assec davant l'ordinador!.




Disfruto amb les meves romegueres. Perdo el control del temps traient el nas per casa vostre. Les 10:30' !!!! ostres faré tard!


Baixo de pressa, un llet i cafè i unes tapes de pa amb oli: oli amb sucre, oli amb sal, oli amb cola-cao. Boníssim, boníssim (aquesta última descoberta gràcies al Srg.).
M'assento a taula i buido el pap en un tros de paper. 


Conclusió: No he fet res del que havia planejat.
Però ves per on, ja tinc un post!!!!


Bon diumenge i que comenceu la setmana amb més bon peu que jo.  







dilluns, 9 de juliol del 2012





Aquesta es una entrada amb esperança.
L'última d'una etapa curta, es cert, comparada amb  els dies i dies que la majoria de vosaltres  porteu navegant per la catosfera.
He de posar ordre a moltes coses, i abans de tornar obrir la porta, saber ben be, cap a on vull anar.
(tasca prou difícil en mi   : $ ). Estic aprenent molt i tot el que ser es gràcies a vosaltres. Em vaig tirar a la piscina sense saber com funcionava res de tot això ( perquè tingueu una mica de idea...) coneixement 0. I ara m'adono que potser no ser nadar prou, per  mantenir-me a la superfície.

Doncs això...  que passeu un bon estiu. Ja us he dit que tinc l'esperança que un dia o altre tornaré aixecar la persiana d'aquesta paradeta.

Ah! però si que aniré traient el nas per les vostres finestres i de segur que així continuaré aprenent moltes coses.

Fins aleshores BEN TROBATS i GRÀCIES.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Adeu, fins...(lV)

No us llegiu aquest encara , primer heu de passar pel de baix Adeu, fins,,, (lll). Volia que quedessin en ordre descendent per tenir una continuïtat inversa. (Problemes a l'hora de publicar, jeje)



Be i aquest es el final desprès del Adeu fins.... Adeu fins,,,(l)(ll) i (lll) 




- No es un bon moment Alex. Què vols?.....
-  Ara ja no ho sabrà mai ....
- En parlem més tard he de solucionar un problema! ...

Cada cop aixecava més la veu.

                                                    - No, no cal que li ho expliqui !!! ...

Mentre ell parlava d'esquena a la seva dona, ella va aixecar el cap.

- Amor meu, ja ets aquí?

El telèfon va caure estrepitosament al terra i a la cara d'ell no hi havia un glop de sang.

- Crec que m'he desmaiat, 
saps amor meu, t'he de dir una cosa:

ESTIC EMBARASSADA !!! :). 


Adeu, fins.... (lll)


Bé, la meva intenció al començar aquesta sèrie de micro-contes era saber si era capaç de crear un clima de intriga, que us enganxes a esperar que passaria demà. Pels comentaris veig que molts de vosaltres us preneu cada post com una història independent, això vol dir que em falta molt per aprendre i que vosaltres sou uns bons mestres, doncs la vostre sinceritat a l'hora de comentar, es el que m'empeny a tenir ganes de fer-ho més be cada dia.

Us deixo doncs amb els dos últims posts d'aquest micro-conte. Quan m'ho torni plantejar (jo m'ho he passat molt be) intentaré haver après una mica més. 




                                                                                                                                                                               




-No havia d'acabar així, saps?
- No he estat prou valent, per ...
- Però ara tant se val.
Passejava per la cuina, d'un cantó a l'altre de l'estança. Que faria ara? Hauria de trocar als mossos... Com  li havia pogut fer una cosa així?  Hauria d'amagar el CD? Es pensarien que hi tenia alguna cosa a veure? La mirar altre vegada i sona el maleït telèfon.

Adeu fins...ll







                                                                                                                                                                                                                           Un CD.           
El col·locar seguidament al portàtil. Va posar play i les fotos invadiren la pantalla. 
Els colors  van mudar  del seu rostre.
Qui l'estava seguint?
Revisà el sobre. Cap adreça, cap remitent.

Remirar les fotografies mentre agafava la ma de la seva dona.
- Has sigut tu?
I una llàgrima li lliscar per la galta mentre li vessava la ma.

Potser ara la trobaria a faltar?.






diumenge, 1 de juliol del 2012

Adeu, fins.... (l)




Entrà a la cuina i la veié dormida.
Se la mirà : - Com podia haver estat tant enamorat d'ella? 
Els cabells llargs i daurats li cobrien el rostre. Amb la ma dreta els hi apartà. Fou llavors quan s'adonà que era morta.
S'esgarrifà, una ombra havia creuat  el seu pensament i obrir l'armari.

Tot en ordre!. - Què buscava?
Pot ser una evidència, per petita que fos, que no el fes sentir culpable.
S'assegué al seu costat, respirar fondo i obrir el sobre que tenia a la ma.


dissabte, 30 de juny del 2012

Adeu, fins....





Se'n va anar estranyament dolç aquell matí. Ella es va quedar a la cuina, bevent a poc a poc, cullerada a cullerada, el got de llet i cafè que s'havia escalfat massa al microones.

Al mig dia quan va tornar, la llet ja era freda, la cullera ratava  l'equilibri entre els seus dits. I ella reposava eternament amb e l cap damunt la taula.






dijous, 28 de juny del 2012

Transformació

                                               foto publicada per Mateu, al blocdefotos.cat




Cada cop que es dirigia a ella, les seves paraules se li clavaven més endins del cor.
Tipa de tants punyals lletrats, va optar per posar les paraules entre cometes. Irònicament van canviar el seu significat. Els punyals eren bombolles que explotaven en sortir dels seu llavis.



diumenge, 24 de juny del 2012

poesia en aigua freda (per en Jordi)

         



Arribo a casa contenta
obrir la nevera em tenta
però no vull fer-ho pas
de formatges n'hi ha un cabàs.

I que puc fer si ara tinc gana?
aguantar-me i balla la sardana?
Ja se que faré...
a la banyera em ficaré.

Aviat arribarà en Manel 
i estaré fresca com el gel
amb aquesta calor que fa
segur  que li agradarà...

Soparem fora el terrat
li prepararé un bon plat.
per ell llonganissa i vi
i el formatge serà per mi.


Perdoneu l'atreviment, desprès de passar pels altres blocs he estat temptada de treure el post : ( .  
Però ben pensat ... l'important es participar oi?  
Ah! i si em xiulen les orelles o trenco algun plat ja sabré a que es deu, no passeu pena. : ))





dissabte, 23 de juny del 2012

Nit de sant Joan


Amb la claror de les flames
i a la llum d'un cel estelat
cercare en els somnis
nyitos i cucales, 
gambutzins i llufes
prop les fogueres:  ballant

dilluns, 18 de juny del 2012

Ostres... i ara que faig?

                                                                           

                                                             Imatge d' Ian Joven                                                                             


-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara que faig? va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.
- Ei!, mira ja tenim el lladregot de caramels Bauma. 
La Teresa va allargà la ma per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb  la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.
- Bauma  mira, pot ser es un follet! A tu et sembla un follet?
- Que pots parlar follet? que ens entens? Pot ser te nom... Com  et dius? 
En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar.lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.
- Druidi dic em, va dir tant alt com va poder i sense saber que passaria.
-L'anell perdut  ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.
La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet,  li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adeu amb la ma.
 

divendres, 15 de juny del 2012



 Ara ja es un FET
Una IL·LUSIÓ somiada...

Estiu quan la primavera
no es acabada
Sol eixint quan la lluna
brilla encara.

El cor canta,
El rostre somriu

Perles d'emoció 
suren llacs tendrament.
 Del fons de l'ànima
Un bes, un pensament...






dimarts, 12 de juny del 2012

Un paper davant meu

Un paper davant meu
em desperta el desig d'escriure

Voldria escriure mots
plens d'amor i de tendresa

Deixar de vomitar
turments i penes

Que plaguejant-se
m'aboquen al precipici.

dilluns, 11 de juny del 2012

GRADUACIÓ DE MEDICINA PROMOCIÓ 2006-2012

...Té vestit,




té sabates i  complements...


U    .....
DOS...
     TRES...!!!

Ja ha arribat l'hora
de vomitar els mals records,
els dies d'angoixa.
I vestir-los d'olor.

D'olor d'herba fresca,
de jardí acabat de segar.
De gotes de pluja,
que amb el sol, el cel pot pintar.

El repte comença....
 plens d'emoció
es dia de festa, 
es dia d'il·lusió.





[je,je... fins hi tot rima!!   : $ el penjo?  va.... confio en que aviat surti alguna cosa millor : ) ]  Estic tant contenta!!!! ¡La primera llicenciada en medecina a la família. !

dimecres, 6 de juny del 2012

No puc escriure poemes

Les filles de Zeus són de viatge per mons llunyans
galàxies catosfèriques, lluny del meu terminal.

El silenci tot ho embolcalla
¡Maleït  silenci, el d'aquesta hora!
quan tot hauria de retronar
amb el pic de les pistoles (d'aire comprimit)
i el compàs harmònic dels martells.

Aquest silenci que es va fent sepulcral,
com tants i tants silencis
okupes de desenes de naus
rera la porta tancada.

Boques sense pa,
jaç sense sostre.....



"249è joc literari" ens un racó dalt del món

El rostre rabiós, era el mirall de la seva ànima, la ferida en el més profund del seu cor ja era visible. S'havia pintat de vermell el set de la camisa.

Ara amb l'arma a la ma , caminava decidit a portar a terme la seva venjança. Qui seria la víctima no n'estava segur, quan arribes al clar del bosc, sabria si tenia prou forces per encabir el ganivet fins el fons del set pintat a la camisa.

dilluns, 4 de juny del 2012

filla de Mnemòsine



Els somnis emergeixen desbordant el present,
els records suren sobre l'angle obtús dels sentiments.
Les emocions innates es desvetllen
entre l'espesa boira que embolcalla la vida.
I tu amb la  llum de mitja tarda, et presentes com un miratge
bella,  inabastable...

Impregnada pel desig de posseir-te
t'amagues i em defuges.
Absorta en els tràfecs quotidians
t'endevino companya d'emergències.

Ets fluctuant, volàtil,
fugissera de cadenes i lligams
i tant  mateix et sento dorment
en les profunditats del meu esser.

Anyor l'encontre a cara descoberta
i soc feliç en sentir la teva presència
Potser un dia lloaré les teves gestes
o ploraré les teves absències...
capbussada en el record bromós
pretèrit o venidor del imaginable.

Però ara, famèlica de tu, devoro el present
que escorta la meva existència.
Embruixada pel teu murmuri, m'aboco als teus misteris...









divendres, 1 de juny del 2012

el mirall

Em miro al mirall
mentre intento retenir els vestigis
d'una joventut que cada dia
amenaça amb deixar-me.
(es llei de vida ja ho se)

El mirall em torna una imatge
inesperada:
Em miro als ulls i veig la meva ànima
entre camins i bifurcacions
que a poc a poc  esbossen
el laberint de la meva vida.

Avançaré, intentaré com el jonc
doblegar-me per resistir les tempestes
malgrat els camins de vida
ja siguin evidents a la pell.