el passat al present.

Us proposo un joc: Omplir els espais en blanc per acabar les frases.

Totes tenen relació amb la fotografia. Si us ve de gust... Endavant!

Durant molts, molts anys de la meva vida de soltera, en feia servir una per  aprendre a ... 

Des de ben joveneta la mare ja volia que anés a .... i em capbusses dins el mon del .... i l'......

La veritat es que m'agradava i mica en mica vaig anar omplint l'armari.

Feia molt de temps que en somiava una. La meva primera ......... de ........ , la de la mare, anava amb pedal. Encara és a casa, allà en un racó, ja no ens gronxa els peus ni trenca el silenci amb el seu ritme pausat (segons la marxa). Però i fa bonic. 

En els records: colors, textures i sons. De fons una cançó sonant a la radio.

D'aquí un parell de dies publicaré el text complert.

140 minuts per despertar la vida

 


             Camins on busco el silenci,
camins que no m'escolten,
brunzits que n'acompanyen,
cants que m'empenyen,
pensaments barrant-me el pas.  

              Entre brancams, s'esmuny el silenci. 
Retornen instints de supervivència
compatint amb el seny dels anys.

              Reprenc dreceres, 
portant-me al mateix destí.
Camino coneixent els paratges.
Camino, mentre desperto a tot el que ser.

Mare de Déu de l'Ajuda

Veure el teu rostre il·luminat va ser un petit tastet del que m'has regalat avui.

M'has fet sentir amiga, companya... res comparat a l'emoció que t'hagi suposat trepitjar de nou aquesta ermita. La satisfacció de saber que per unes hores els teus mal de caps o angoixes s'hagin evaporat, n'ompliran tota la setmana.

Gràcies per deixar que t'acompanyi.

ja ser que no lliga, però es que flipo per tirar fotos una mica "rares" ;) jeje  Sabeu què es?  (els respatllers dels bancs de l'església)

"regals del cel

sota la vostre mirada.

sentiments...

enalteixen l'ànima"

coses que em compliquen la vida

                    

En aquests moments mentre passo comptes  (del meu salari), el pitjor mal son es la S/P 95 i el GAS/A.

Si, tenir un cotxe major d'edat es un problema! 

                              

                                   

al mateix que un 4x4 feixuc i pesant que xuma més que un infant afamat, cada cop que surt a la carretera

Ai, com reclama la jubilació el toyota caryne!  Encara que sé que costarà trobar un cotxe tant espaiós  com aquest i que aguanti així de bé. (ja ho diu el mecànic: per això  no es troben recanvis, ningú se'l treu) Farà gaire bé un any que busquem llums antiboira de segona mà i res, res de res, no se'n troben! ni miralls laterals. Que en fa d'anys que anem amb el mirall fixa en una posició perquè es va trencar  i només serveix per veure el bordillo quan vols aparcar.

Sabeu que envejo dels cotxes nous? Els faros!!!! aquests llums que il·luminen tota la carretera quan els tens al darrera i penses:  - no m'avancis, no m'avancis !!

Oh, es que els anys no em perdonen!  i cada cop em fa més mandra de conduir de nit. Serà pels llumins que m'il·luminen el trajecte?

Je,je, de totes maneres no em puc queixar, quatre carnets de conduir i dos cotxes, pitjor seria tenir-ne només un. Contant que dos carnets ja els necessiten per anar a treballar. 

El conflicte es el cap de setmana, endevineu qui es queda fumut? ;) ;)               

BLAU DE CEL

Aquest mig dia quan he anat per estendre la roba he vist aquest cel preciós. 

i no he pogut evitar agafar la càmera.

Creieu que s'ha eixugat?

Doncs, malgrat les amenaces a mitja tarda....

ha tornat a lluir un sol resplendent que ha eixugat la roba i...

ens ha permès gaudir de camins com aquest. 

Fins i tot hem vigilat de no trepitjar aquesta magnífica catifa natural. 

Ei! aneu en compte!!!

Optimisme? optimisme!

No vull convertir casa meva en un lloc on desfogar les meves neures, jeje (Em sembla que això, ja ho vaig fer, fa una temporadeta) 
Ara vull donar a conèixer el meu descobriment més desconcertant i sorprenent, (també per mi): El meu "futur optimisme"!. No ser si podré manifestar-lo, vull dir que el meu to de veu es tant insípid, tant apagadet que resulta costós demostrar-lo.
Ho he descobert aquest cap de setmana en una trobada familiar.

Estava parlant amb un parent amb qui solem veure'ns un parell de cops a l'any. Ens posàvem al dia, tots dos tenim un fill de la mateixa edat.  I quan ja feia una estona que parlàvem, va i hem diu:

- Anima't que et veig molt pessimista!
Però que dius tu ara? Vaig pensar per mi mateixa. No has entès re del que té dit. No has captat re, de re!!

Jo que m'havia esforçat a mostrar la meva part menys preocupada  sobre els temes que estàvem parlant!.
Es que estic patint en pròpia carn el que diu aquell refrany castellà: "Aunque la mona se vista de seda, mona se queda"?

Però no penso afluixar per una ensopegada, faré els possibles per canviar el punt de mira de les coses i el demés suposo que vindrà rodat, costarà cert temps, perquè les pujades ja se sap, solent ser més costoses quan portes un farcell a l'esquena. I, són això: pujades ;)  

imatge de la xarxa

.

camins

Tornen les caminades! aquesta vegada la pausa ha estat massa llarga. Els esdeveniments, molt positius, han posat la pauta.


Però ja tornem ha emprendre camins forans que ens porten a paisatges adormits en la memòria i ens desperten records d'infantesa. Camins que ens manen per vells senders del poble, fins fa poc ignorats...

I sobre tot, compartir aquests 60 minuts amb la Maritere, conversar, recordar, caminar en silenci escoltant els sons de la natura i gaudint del paisatge.

Preciós!

Al captard em pogut gaudir d'aquest preciós regal de la natura.
Em retorna l'esperança i m'omple de sentiments grats contemplar aquesta meravella.
No us passa una mica el mateix? 

N'hi havien dos, però eren tant a prop de  casa, que era impossible poder-los capturar en una mateixa imatge.

Me quedat amb aquest, de colors vius i ben definits.

Una meravella!

No es boig qui a casa torna!

Ja torno a ser aquí!
Diuen que no es boig qui a casa torna. Bé no es pot dir que el ciberespai sigui una casa. Però diguem que en aquesta immensitat impalpable, jo em vaig acomodar una habitació. Per sort en un carreró on hi han moltes cruïlles i per on solen passar un grupet de gent encantadora que m'acompanyen i fan que no em senti forana del tot.

Els meus 50 anys pot ser han posat el pic una mica menys fora de la "i" i m'he adonat que el temps va posant les coses on pertoca. Si  Déu t'ajuda i estàs de sort, en aquests temps que corren, no cal fer res més que esperar!. 
El nostre temps es correspon poques vegades amb el de l'ordre de l'univers i no acceptar-ho es veure't la cara amb el pessimisme un dia rera un altre. Això, forma part del meu tarannà, encara que confio poquet a poquet poder picar-li l'ollet només des del retrovisor.

Així que ja ho sabeu, si passeu per aquest carreró, sabeu que hi trobareu una porta sempre oberta.

Us convido a gaudir del meu terrat (tot just començat a transformar, ho aniré fent de mica en mica) 

De moment i si el temps m'ho permet.....

 
                                                    Aquest es l'esmorzar que hi penso disfrutar. 


En voleu?

Bon diumenge a tots amics :)

50 :) 103 de 103

Els 50 anys ja són aquí, ja ha arribat l'hora d'encendre la foguera, per deixar anar el llast.

Deixo coses enrrere, d'altres les portaré sempre al damunt.

BON NADAL I MILLOR 2013

Fa quatre setmanes que no escric res. Uf! com passa el temps.

Mentre em perdo en les ordres d'en Pepito.

Faig poc cas al programa penjat a la nevera. 

Dedico hores a fer manualitats potser en va, per regalar somriures. 

Intentant entrar al bloc per felicitar-vos i descobrir que no puc fer-ho.

Enrabiant.me, pensant que pot ser es un senyal....

(soc així jo).

Per fi, avui, avui i amb el temps just, he pogut accedir al blog

BON NADAL A TOTHOM. US ESTIMO. US ENYORO...

Però encara tornaré una mica a tornar.

Un petonasssssss a TOTS/ES

“Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu”

per molts anys!    MULTIS ENIM ANNIS!   Dum multaj jaroj!

                                                                           imatge de la xarxa




Fen neteja de la meva saleta, mireu que he trobat! em va com anell al dit per un dia com el d'avui. (quina sort haver pujat ara al segon pis i no haver fet cas del Pepito,)

Doncs apa, qui es capaç d'endevinar aquests enigma? (esperant resposta del Mac.... jejejeje. Shhhttt!!  calla Pepito, que encara xafaràs la sorpresa!!!)

Un home apaga el llum i aconsegueix posar-se al llit abans que l'habitació quedi a les fosques. Comptant  que del llit  a l'interruptor hi ha tres  metres, com s'ho ha fet ?


Per molts anysssss MAC!!!!!

Joc d'Antaviana

Jugant amb les paraules i  la fotografia he fet aquesta composició:

Al cau ella va  trobar l'origen de la poció .  Va veure el  dia despertar.
S'amagava mentre esperava a nova.calambur9  dins la gruta  "els Oceans" 
-Beu-te, aquesta cosa. Vinga! - li va dir la famosa bruixa dolenta  que havia conegut per internet a la xarxa:de cosa.imatge.  A l'instant  la cua se li va transformar en dues cames.
-Espero que t'agradin, princesa.Té, les calcetes.
 El príncep japonès del seu somni l'esperava al bell camí. Era allà,on tímida havia conegut el seu interessant príncep.

ALGÚ EM POT EXPLICAR COM PLANIFICAR LES ENTRADES, PERQUÈ SURTIN

AUTOMÀTICAMENT´?

PLEASE!!!!!!!!

Ho he intentat clicant al boto de  la dreta "planifica" però no se'm penja, alguna cosa no faig bé.

Es poden planificar les entrades de tota una setmana?

Jugant amb Antaviana

Em vaig enlluernar 

amb la teva cuirassa

era tan perfecta, tant sublim...

Llastima!

L'encís va desaparèixer

al despullar-te ...

Joc creatiu literari: Inventa- Antaviana

Joc creatiu literari: Inventa- Antaviana

   

Entre els teus braços 

compartiré històries de tots colors

com la pantalla que ens il·lumina

mentre els peus reposen sobre la catifa

 connectada a la realitat.

Expressió corporal

 una il·lustració d'Elisa Bernat

Expressió corporal
mirall de timidesa.
Pica l'ullet,
mig avergonyida
la maduresa en 
un rostre infantil. 

tardor

Tardor d'enyor?              
NO,  olor de boixos
temps de castanyes,
cruixits al foc.
Tertúlies, històries contades,
contes de l'àvia despertant passions              
Els xiquets adormint-se a la falda
i vora els fogons.

                                                             imatge treta d'internet

TEMPS ERA TEMPS

La realitat d'un temps que era temps,

i ens porta fins el present.

Un a un anem fent camí   

compartint sols, llunes i somnis

Gaudint de la companyia,

sabent que no estas mai  sola.

Em repeteixo, ja ho se. Potser em faré pesada, però les fotos, no transmeten l'emoció del vídeo.

Res comparable, amb la tranquil·litat d'una nit en companyia d'una tardoral poètica a la llum de la lluna.
Però es la nostre festa, sense això, sense trons i carretilles per a mi i els de casa no es festa major.

Va ja n'hi ha prou! ara si, us prometo que no us atabalaré  més amb això.
Bona nit i bona setmana.