Les aferradetes de sa Lluna

El temps d'espera s'esveix, 

quan inesperadament 

puc volar als teus braços.

La comoditat de receptar i no prendre

La Miriam ha aparegut per la porta de l'hospital tota trasbalsada. Evidentment ara toca desviure's per l'Agnès!
Com em remou l'estomac tanta hipocresia! (crec que vomitaré). Molta gent ignora aquesta faceta de la Miriam, és una artista d'Oscar interpretant a les seves conveniències.

Fa temps que sé que no pertanyo el seu cercle d'amistats i si alguna vegada he cregut en la possibilitat de ser amigues de les de veritat, això ja és història!
Ni els meus esforços,  ni els 26 anys de convivència a la feina i a la família (massa temps i massa ha compartir...)   han evitat que de tant en tant s'obrin escletxes a la tanca, on es filtren brins d'esperança que acabaven sempre al sac dels gemecs.
Em sembla...
No! M'adono, que aquests brots s'estan transformant en pedres que col·loco sobre el mur, on s'escriu a cada una un mot diferent: ràbia, gelosia, incomprensió, indiferència, impotència... i converteixen la tanca en un mur trist i gris (quina pena!).

De fet crec que més aviat sóc com una arruga a la cara. Sí, com una de les primeres arrugues que apareixen. Un bon dia et lleves i la veus! Llavors salta l'alarma o l'ignores depèn de l'estat d'ànims o del dia que tens. Perquè saps que malgrat els teus esforços, l'arruga persistirà al seu lloc, tant se val les cures que li dediquis.
Espero això si, que no arribi mai el moment de recórrer al bisturí. 
Jo crec més en intentar acceptar el pas del temps com una cosa natural que ens toca viure.  (Uiiii... ! això ho puc aplicar també aquí! Acceptar les coses, vull dir. No donar-li voltes i voltes i més voltes deixant que aquests sentiments contradictoris m'atropellin per dins com el pas d'un huracà)
Uf! quina feinada...

Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?

Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?

Efectivament el seu aspecte era del tot saludable. El seu rostre no necessitava cap tipus de maquillatge: una pell perfectament rosada, els cabells ondulats li emmarcaven el rostre de línies suaus i ben definides. Es mirava al mirall, cada dia de bon matí, i cada dia es feia la mateixa pregunta.

Perquè aquest desacord entre el seu aspecte físic i anímic?

Ningú l'escoltava quan deia que no era del tot feliç, que li faltava alguna cosa...

Però per ella tot havia d'estar fàcil. Tot, fàcil d'aconseguir. Amb un aspecte com el seu...      

Sempre la mateixa resposta, sempre el mateix!

Avui se'n reia mentre contemplava el tub de pastilles buit sobre la pica del lavabo.

Li va semblar sentir que tocaven el timbre de la porta. L'instint de girar-se i anar a obrir va aparèixer just quan el mon es va convertir en un tel blanc i un estrident soroll es va sentir dins el lavabo.

"Em cau la baba"

Ja ser que fa més d'un més de l'esdeveniment, però avui ho he trobat a internet i m'ha fet molta gràcia compartir-ho. I es que "em cau la baba" quan penso que té la gran sort de treballar en el que més li agrada ( de moment).

Acte d'acollida i comiat dels metges residents 2013

divendres, 24 de maig de 2013 09:41

"L'Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha celebrat, avui divendres 24 de maig, l'acte d'acollida i comiat dels metges residents. La cerimònia s'ha fet a l'auditori a les 13.30 h amb la conferència "Enfocament actual del glaucoma", a càrrec de la Dra. M. Isabel Canut Jordana, oftalmòloga adjunta de la Unitat de Glaucoma del Centre Oftalmològic Barraquer de Barcelona.
A les 14 h s'ha fet l'acollida als nous residents i posteriorment el comiat als nous especialistes amb el lliurament de diplomes, certificats i obsequi.

Enguany, s'incorporen 17 nous residents procedents de les universitats de Tarragona, Barcelona, Lleida, València i Santiago de Compostela. Cal destacar que 6 dels residents que s’incorporen aquest any procedeixen de la Universitat Rovira i Virgili.
D'altra banda, un total de 15 residents finalitzen la formació en les seves respectives especialitats mèdiques. D'aquesta promoció surt el primer oftalmòleg format a l'Hospital. Actualment, s'està treballant per acreditar noves especialitats: Pneumologia, Dermatologia i Radiodiagnòstic.

Al web de l'Hospital hi ha un apartat web on es recull extensa informació sobre la formació MIR que ofereix el centre, es pot visitar a l'adreça www.hospitalsantjoan.cat/mir

Comiat als nous especialistes:

Hospital Universitari Sant Joan de Reus

Maria José Puertas Martínez – Anàlisis Clíniques
Belen Poyatos Robles – Anestesiologia i Reanimació
Maria Socias Seco – Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
Gisela Calbet Montcusí – Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Alejandro Recas Roselló – Ginecologia i Obstetrícia
Amaya Carreras Ugarte – Ginecologia i Obstetrícia
Laura Fernandez Sender – Medicina Interna
Soraia Amorós Rodriguez – Medicina Interna
Àngel Bautista Pérez – Oftalmologia
Maria Paola Garcia Coves – Oncologia Mèdica
Elba Clots Figueras – Pediatria i Àrees Específiques
Georgina Moron Cazalilla – Pediatria i Àrees Específiques

Unitat Docent de l'Hospital Lleuger de Cambrils

Patricia A. Barranzuela Decoll – Medicina de Família i Comunitària
Mireia Garcia-Villarubia Muñoz – Medicina de Família i Comunitària
Natàlia Virgínia Aguilera Pérez – Medicina de Família i Comunitària

Benvinguda als nous residents:

Hospital Universitari Sant Joan – Reus

Marc Mostany Terés – Anestesiologia i Reanimació
Lada Guirfanova – Anestesiologia i Reanimació
Andrés Muñoz Garcia – Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
Roser Janariz Novel – Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Aina Serra Ripoll – Ginecologia i Obstetrícia
Carmen Reyero Fernandez – Ginecologia i Obstetrícia
Mónica Maria Real Álvarez – Medicina Interna
Ana Irene Malo Cerisuelo – Medicina Interna
Álvaro Navarro Batet – Medicina Interna
Raquel Verges Pujol – Oftalmologia
Cristina Martí Cubells – Oncologia Mèdica
Maria Masvidal Hernandez – Oncologia Mèdica
Esther Latorre Martínez – Pediatria i Àrees Específiques
Maria Laura Monterde Álvarez – Pediatria i Àrees Específiques

Unitat Docent de l'Hospital Lleuger de Cambrils

Raül Teba Villar – Medicina de Família i Comunitària
Chantal Carpintero Costa – Medicina de Família i Comunitària
Olga Arcos Pedrals – Medicina de Família i Comunitària "

el passat al present II

No hi ha necessitat de penjar aquests post oi?
De totes maneres ja el tenia programat i  he de complir el que us vaig dir. (norma de la casa)  

Doncs, aquí teniu el text al complert. 

Gracies per haver participat.

A la pròxima, si m'atreveixo, intentaré fer-lo més complicat.

Durant molts, molts anys de la meva vida de soltera, en feia servir una per  aprendre a cosir 

Des de ben joveneta la mare ja volia que anés a costura i em capbusses dins el mon del fil i l'agulla

La veritat es que m'agradava i mica en mica vaig anar omplint l'armari.

Feia molt de temps que en somiava una. La meva primera màquina de cosir , la de la mare, anava amb pedal. Encara és a casa, allà en un racó, ja no ens gronxa els peus ni trenca el silenci amb el seu ritme pausat (segons la marxa). Però i fa bonic. 

En els records: colors, textures i sons. De fons una cançó sonant a la radio.

Aquí la teniu, es de marca "blanca" com ella, jejeje. Elèctrica i portàtil, que ens hem d'anar modernitzant!

Hem, es que la compartim amb la tieta i les meves germanes.

el passat al present.

Us proposo un joc: Omplir els espais en blanc per acabar les frases.

Totes tenen relació amb la fotografia. Si us ve de gust... Endavant!

Durant molts, molts anys de la meva vida de soltera, en feia servir una per  aprendre a ... 

Des de ben joveneta la mare ja volia que anés a .... i em capbusses dins el mon del .... i l'......

La veritat es que m'agradava i mica en mica vaig anar omplint l'armari.

Feia molt de temps que en somiava una. La meva primera ......... de ........ , la de la mare, anava amb pedal. Encara és a casa, allà en un racó, ja no ens gronxa els peus ni trenca el silenci amb el seu ritme pausat (segons la marxa). Però i fa bonic. 

En els records: colors, textures i sons. De fons una cançó sonant a la radio.

D'aquí un parell de dies publicaré el text complert.

140 minuts per despertar la vida

 


             Camins on busco el silenci,
camins que no m'escolten,
brunzits que n'acompanyen,
cants que m'empenyen,
pensaments barrant-me el pas.  

              Entre brancams, s'esmuny el silenci. 
Retornen instints de supervivència
compatint amb el seny dels anys.

              Reprenc dreceres, 
portant-me al mateix destí.
Camino coneixent els paratges.
Camino, mentre desperto a tot el que ser.

Mare de Déu de l'Ajuda

Veure el teu rostre il·luminat va ser un petit tastet del que m'has regalat avui.

M'has fet sentir amiga, companya... res comparat a l'emoció que t'hagi suposat trepitjar de nou aquesta ermita. La satisfacció de saber que per unes hores els teus mal de caps o angoixes s'hagin evaporat, n'ompliran tota la setmana.

Gràcies per deixar que t'acompanyi.

ja ser que no lliga, però es que flipo per tirar fotos una mica "rares" ;) jeje  Sabeu què es?  (els respatllers dels bancs de l'església)

"regals del cel

sota la vostre mirada.

sentiments...

enalteixen l'ànima"

coses que em compliquen la vida

                    

En aquests moments mentre passo comptes  (del meu salari), el pitjor mal son es la S/P 95 i el GAS/A.

Si, tenir un cotxe major d'edat es un problema! 

                              

                                   

al mateix que un 4x4 feixuc i pesant que xuma més que un infant afamat, cada cop que surt a la carretera

Ai, com reclama la jubilació el toyota caryne!  Encara que sé que costarà trobar un cotxe tant espaiós  com aquest i que aguanti així de bé. (ja ho diu el mecànic: per això  no es troben recanvis, ningú se'l treu) Farà gaire bé un any que busquem llums antiboira de segona mà i res, res de res, no se'n troben! ni miralls laterals. Que en fa d'anys que anem amb el mirall fixa en una posició perquè es va trencar  i només serveix per veure el bordillo quan vols aparcar.

Sabeu que envejo dels cotxes nous? Els faros!!!! aquests llums que il·luminen tota la carretera quan els tens al darrera i penses:  - no m'avancis, no m'avancis !!

Oh, es que els anys no em perdonen!  i cada cop em fa més mandra de conduir de nit. Serà pels llumins que m'il·luminen el trajecte?

Je,je, de totes maneres no em puc queixar, quatre carnets de conduir i dos cotxes, pitjor seria tenir-ne només un. Contant que dos carnets ja els necessiten per anar a treballar. 

El conflicte es el cap de setmana, endevineu qui es queda fumut? ;) ;)               

BLAU DE CEL

Aquest mig dia quan he anat per estendre la roba he vist aquest cel preciós. 

i no he pogut evitar agafar la càmera.

Creieu que s'ha eixugat?

Doncs, malgrat les amenaces a mitja tarda....

ha tornat a lluir un sol resplendent que ha eixugat la roba i...

ens ha permès gaudir de camins com aquest. 

Fins i tot hem vigilat de no trepitjar aquesta magnífica catifa natural. 

Ei! aneu en compte!!!

Optimisme? optimisme!

No vull convertir casa meva en un lloc on desfogar les meves neures, jeje (Em sembla que això, ja ho vaig fer, fa una temporadeta) 
Ara vull donar a conèixer el meu descobriment més desconcertant i sorprenent, (també per mi): El meu "futur optimisme"!. No ser si podré manifestar-lo, vull dir que el meu to de veu es tant insípid, tant apagadet que resulta costós demostrar-lo.
Ho he descobert aquest cap de setmana en una trobada familiar.

Estava parlant amb un parent amb qui solem veure'ns un parell de cops a l'any. Ens posàvem al dia, tots dos tenim un fill de la mateixa edat.  I quan ja feia una estona que parlàvem, va i hem diu:

- Anima't que et veig molt pessimista!
Però que dius tu ara? Vaig pensar per mi mateixa. No has entès re del que té dit. No has captat re, de re!!

Jo que m'havia esforçat a mostrar la meva part menys preocupada  sobre els temes que estàvem parlant!.
Es que estic patint en pròpia carn el que diu aquell refrany castellà: "Aunque la mona se vista de seda, mona se queda"?

Però no penso afluixar per una ensopegada, faré els possibles per canviar el punt de mira de les coses i el demés suposo que vindrà rodat, costarà cert temps, perquè les pujades ja se sap, solent ser més costoses quan portes un farcell a l'esquena. I, són això: pujades ;)  

imatge de la xarxa

.

camins

Tornen les caminades! aquesta vegada la pausa ha estat massa llarga. Els esdeveniments, molt positius, han posat la pauta.


Però ja tornem ha emprendre camins forans que ens porten a paisatges adormits en la memòria i ens desperten records d'infantesa. Camins que ens manen per vells senders del poble, fins fa poc ignorats...

I sobre tot, compartir aquests 60 minuts amb la Maritere, conversar, recordar, caminar en silenci escoltant els sons de la natura i gaudint del paisatge.

Preciós!

Al captard em pogut gaudir d'aquest preciós regal de la natura.
Em retorna l'esperança i m'omple de sentiments grats contemplar aquesta meravella.
No us passa una mica el mateix? 

N'hi havien dos, però eren tant a prop de  casa, que era impossible poder-los capturar en una mateixa imatge.

Me quedat amb aquest, de colors vius i ben definits.

Una meravella!

No es boig qui a casa torna!

Ja torno a ser aquí!
Diuen que no es boig qui a casa torna. Bé no es pot dir que el ciberespai sigui una casa. Però diguem que en aquesta immensitat impalpable, jo em vaig acomodar una habitació. Per sort en un carreró on hi han moltes cruïlles i per on solen passar un grupet de gent encantadora que m'acompanyen i fan que no em senti forana del tot.

Els meus 50 anys pot ser han posat el pic una mica menys fora de la "i" i m'he adonat que el temps va posant les coses on pertoca. Si  Déu t'ajuda i estàs de sort, en aquests temps que corren, no cal fer res més que esperar!. 
El nostre temps es correspon poques vegades amb el de l'ordre de l'univers i no acceptar-ho es veure't la cara amb el pessimisme un dia rera un altre. Això, forma part del meu tarannà, encara que confio poquet a poquet poder picar-li l'ollet només des del retrovisor.

Així que ja ho sabeu, si passeu per aquest carreró, sabeu que hi trobareu una porta sempre oberta.

Us convido a gaudir del meu terrat (tot just començat a transformar, ho aniré fent de mica en mica) 

De moment i si el temps m'ho permet.....

 
                                                    Aquest es l'esmorzar que hi penso disfrutar. 


En voleu?

Bon diumenge a tots amics :)

50 :) 103 de 103

Els 50 anys ja són aquí, ja ha arribat l'hora d'encendre la foguera, per deixar anar el llast.

Deixo coses enrrere, d'altres les portaré sempre al damunt.

BON NADAL I MILLOR 2013

Fa quatre setmanes que no escric res. Uf! com passa el temps.

Mentre em perdo en les ordres d'en Pepito.

Faig poc cas al programa penjat a la nevera. 

Dedico hores a fer manualitats potser en va, per regalar somriures. 

Intentant entrar al bloc per felicitar-vos i descobrir que no puc fer-ho.

Enrabiant.me, pensant que pot ser es un senyal....

(soc així jo).

Per fi, avui, avui i amb el temps just, he pogut accedir al blog

BON NADAL A TOTHOM. US ESTIMO. US ENYORO...

Però encara tornaré una mica a tornar.

Un petonasssssss a TOTS/ES

“Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu”

per molts anys!    MULTIS ENIM ANNIS!   Dum multaj jaroj!

                                                                           imatge de la xarxa




Fen neteja de la meva saleta, mireu que he trobat! em va com anell al dit per un dia com el d'avui. (quina sort haver pujat ara al segon pis i no haver fet cas del Pepito,)

Doncs apa, qui es capaç d'endevinar aquests enigma? (esperant resposta del Mac.... jejejeje. Shhhttt!!  calla Pepito, que encara xafaràs la sorpresa!!!)

Un home apaga el llum i aconsegueix posar-se al llit abans que l'habitació quedi a les fosques. Comptant  que del llit  a l'interruptor hi ha tres  metres, com s'ho ha fet ?


Per molts anysssss MAC!!!!!

Joc d'Antaviana

Jugant amb les paraules i  la fotografia he fet aquesta composició:

Al cau ella va  trobar l'origen de la poció .  Va veure el  dia despertar.
S'amagava mentre esperava a nova.calambur9  dins la gruta  "els Oceans" 
-Beu-te, aquesta cosa. Vinga! - li va dir la famosa bruixa dolenta  que havia conegut per internet a la xarxa:de cosa.imatge.  A l'instant  la cua se li va transformar en dues cames.
-Espero que t'agradin, princesa.Té, les calcetes.
 El príncep japonès del seu somni l'esperava al bell camí. Era allà,on tímida havia conegut el seu interessant príncep.

ALGÚ EM POT EXPLICAR COM PLANIFICAR LES ENTRADES, PERQUÈ SURTIN

AUTOMÀTICAMENT´?

PLEASE!!!!!!!!

Ho he intentat clicant al boto de  la dreta "planifica" però no se'm penja, alguna cosa no faig bé.

Es poden planificar les entrades de tota una setmana?

Jugant amb Antaviana

Em vaig enlluernar 

amb la teva cuirassa

era tan perfecta, tant sublim...

Llastima!

L'encís va desaparèixer

al despullar-te ...