arreplego paraules al vol, mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà... Soc així jo, una mica "taste-olletes"
dilluns, 23 d’abril del 2012
Càntics al recés de l'ànima
divendres, 20 d’abril del 2012
Teranyines de seda
Teranyines de seda s'enlairen cel amunt
Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina
M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen
Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura
dimecres, 18 d’abril del 2012
La gran aventura del bru
Imatge d'Alejandra Fernández
bloc dels contes "divers" Allà la trobareu.
Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:
Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:
Que dirà la mare, quan arrivi a casa i no m’hi trobi?
Pensava en Bru mentre intentaba tornar al seu cau.
En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Per que els ratolins són molt espavilats i deseguida van per les seves. Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat al va portar fins al jardi de la Teresa, volia saber que era alló tant gran i flunxo que queia del cel.
Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trovar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dobtar gens de posar-se-la per damunt el cap, ja estaba ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.
El que en Bru, ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.
- Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.
St Jordi 2012. Micro contes tumateix llibres
En Martí , s’esperava, darrera la columna a plaça de Montserrat. Volien preparar una sorpresa per en Gironell amb les fotos a Terra Santa. L’hipoteca l’estava perseguint i aquest àlbum, del viatge de noces era un somni. En Joan creuava la plaça i va entrar a L’arqueòleg a guardar taula.
dilluns, 16 d’abril del 2012
les emocions suren com el va i ve de la boira
Ser que es absurd un cop i un altre
tornar al segon pis.
La feina es abaix.
Però el cor a flor de pell
m'empeny a pujar un a un
els esglaons que ens separen.
El grinyolar de la porta
indiscreta i xafardera
confessa que ja soc aquí.
Tal volta perquè? (em pregunto)
Tot resta per fer, tot es intacta
a com ho he deixat abans,
cap canvi, cap e-mail...
Sona el telèfon
al cor se'm fa un esglai.
Sempre tinc por,
quan et veig agafar el cotxe.
Pateixo per vosaltres i pels demés i per mi
Malgrat les distàncies i els desacords
el desassossec i l'ànsia
no em ser imagina una vida
sense vosaltres.
Obro el Paint, intentant relaxar-me,
avui les paraules i jo no estem en concordança.
Aquest es el resultat : mirar-te sempre em relaxa,
avui un simple dibuix, m'omple d'esperança.
dimecres, 11 d’abril del 2012
desesperança
Quan tot es negre,
en un cel carregat de núvols
invocant tempesta
en un cel carregat de núvols
invocant tempesta
Que poc fer?
No tinc on refugiar-me,
tot es dit, dit i escoltat mil vegades
Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...
si et pots sentir més ferit encara.
M'engruno tota.
I voldria desdibuixar-me en l'aire
I voldria desdibuixar-me en l'aire
mentre una ràfega de vent se m'endu lluny,
on ningú em pugui veure,
on ningú amb pugui parlar.
On el record dels somnis no siguin presents.
Fins que la ferida hagi clos.
I la llavor de la confiança reneix-hi de nou
encara que no sigui primavera.
dissabte, 7 d’abril del 2012
l'estrella viatgera

imatge del blog dels contes divers
Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té al bosc molt a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'avia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar per què l'estrella el podes sentir clarament.
Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.
- Mira Bauma, corre pensa un desig!.
Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.
Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma podes recuperar l'olfacte.
diumenge, 4 de març del 2012
90 anys del pare. Per molts anys!!!!
La masia s’omple de vida.El plor d’un nadó embaeix l’estança
i esquinça el silenci d’una espera.
La terra l’envolta, i amb un bes el captiva
ja per sempre serà el seu fervent admirador.
Creix fent de guardià de bèsties,
company de grills i sargantanes.
De ben jove li ensenyen a fer anar el fusell
i se’l enduen lluny de casa.
Empremtes de metralla li dibuixen el cos.
Ironies del destí, pot ser a ella li deu la vida!
Passen set anys i torna a casa,
trepitjant fulles seques i terra humida.
Esmicola rocs i despulla boscos.
I muntar un petit taller
per pujar la seva empresa.
Com gall al galliner, envoltat de dones,
passa els fulls del calendari fent peces d’avellaner
mentre cria bestiar i treballa la terra.
La familia creix i s’engruna per créixer més encara.
Una regitzalla de noms omple de satisfacció la seva vida.
I el pare sempre diu cofoi:
“Erem dos i mira ara quina colla!”
dissabte, 28 de gener del 2012
Aquest esmorzar es meu!
-Però Klapes, que fas? prou, prou, aquest esmorzar es meu!
Quan es va despertar tenia tanta gana, que deseguida es va acabar l'esmorzar. La seva mare no se'n sabia avenir.
Tampoc va entendre que no anés ha obrir la porta del jardí, per dir bon dia en Mimos i en Klapes.
Montse
Drapaire de mots
dimecres, 21 de desembre del 2011
BON NADAL A TOTHOM !!!!!
Tornaran designis i propòsits
inundarem els carrers de falses quimeres
i embolcallarem les utopies
amb papers multicolors i grans llaçades.
Setgerem el temps d'estimar,
els anhels i l'esperança en una setmana escaig.
Potser sentirem l'enyor d'un Naixement
profundament resguardat
en el cor de l'infant latent que tots portem dintre.
I mentre ens enlluerna el consumisme i els aparadors
en algun lloc a l'infinit
hi ha un Infant que trist contempla
com suplantem el sentit del Nadal.
Montse Pujol
P.D. Potser algú, ja l'ha rebut abans, però no estava penjat al bloc i m'ha agradat fer-ho.
inundarem els carrers de falses quimeres
i embolcallarem les utopies
amb papers multicolors i grans llaçades.
Setgerem el temps d'estimar,
els anhels i l'esperança en una setmana escaig.
Potser sentirem l'enyor d'un Naixement
profundament resguardat
en el cor de l'infant latent que tots portem dintre.
I mentre ens enlluerna el consumisme i els aparadors
en algun lloc a l'infinit
hi ha un Infant que trist contempla
com suplantem el sentit del Nadal.
Montse Pujol
P.D. Potser algú, ja l'ha rebut abans, però no estava penjat al bloc i m'ha agradat fer-ho.
dimarts, 6 de desembre del 2011
participació al bloc dels contes "divers"
Quin dia més bonic que fa! ja no plou i el sol eixuga l'aigua dels carrers i les places, les fulles dels arbres i les flors llueixen d'alló més i es que després de tants dies de pluja tota la natura sembla nova de trinca.
imatge copiada del bloc
dissabte, 19 de novembre del 2011
FENIX
Els ulls enterbolits
no desdibuixen el fons de l'ànima.
El reflex superflu
del exterior s'esmicola
quan tu trepitges
la terra esquarterada
que has forjat pas a pas.
Llavors reneixes
com fènix majestuós
ens els versos i les paraules.
dissabte, 12 de novembre del 2011
joc-de-lletres Tumateixllibres
Ella somiava... un dia presentaria la seva novel·la a
l'editorial.
Quan el dofí emergí de l'aigua, amb el rellotge que havia perdut, va saber que les busques marcarien un nou temps per la seva vida.
Potser ara era el moment de provar sort.....
Intentaré fer l'enllaç al meu bloc. A veure si me'n surto
l'editorial.
Quan el dofí emergí de l'aigua, amb el rellotge que havia perdut, va saber que les busques marcarien un nou temps per la seva vida.
Potser ara era el moment de provar sort.....
Intentaré fer l'enllaç al meu bloc. A veure si me'n surto
dijous, 10 de novembre del 2011
TARDOR
Tardor dins la sang, sopa de carbassa
plats calents menjats vora el foc,
mentre esperem que es torrin les castanyes.
Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.
El fum que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.
plats calents menjats vora el foc,mentre esperem que es torrin les castanyes.
Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.
El fum que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.
dijous, 3 de novembre del 2011
confusió
Veig que no he deixat clar el tema del meu últim post , jeje!!. Us deixo una pista sobre el que fa referència.
A veure si a la pròxima soc capaç de fer-me entendre més bé.
Gràcies a tots els que passeu per aquí. Una abraçada.
dimecres, 2 de novembre del 2011
Una rosa, una flor
La paleta de colors pinta
un jardí de tons grisosos.
El que havia de ser mai no serà.
L'escalfor gèlida dels records
no pot trencar diamants
d'uns ulls feréstecs i eixuts
El plor i ha deixat més que una empremta.
Inspires certeses
en constant moviment
el teu record, no serà mai
presoner dels marbres
ni volarà amb la llibertat dels vents.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Joc de tu Mateix Libres,
Participació al joc de Tu Mateix Llibres http://tumateix-llibres.blogspot.com
En Grup 62 insectes passejaven per la proa. Mach estava damunt una plataforma de la Galera. Mentre s'acostaven deixaven per rastre una gran bromera. -Maheva desperta!
Aliena al perill, darrera una columna, somiava amb Cossetània.
Es despertà, entre canyes de bambú i fonoll, en caure la campana de la butxaca.
En Grup 62 insectes passejaven per la proa. Mach estava damunt una plataforma de la Galera. Mentre s'acostaven deixaven per rastre una gran bromera. -Maheva desperta!
Aliena al perill, darrera una columna, somiava amb Cossetània.
Es despertà, entre canyes de bambú i fonoll, en caure la campana de la butxaca.
dijous, 20 d’octubre del 2011
SOLITUD
Solitud en companyia.
Absència de mots, pensaments, emocions...
Et desesperes, l'angoixa et traspassa la pell
i et reclous en un mar més gran en silencis (obscur, sense colors).
La penombra a poc a poc et devora l'ànima.
Traspua el neguit i brolla tant sols
el sortidor de la desesperança.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










