dilluns, 23 d’abril del 2012

Càntics al recés de l'ànima




Núvols de tempesta s'atansen.
Podrem sobreviure?
-Sí
Mandrejarem del son  profund.
¡Subtil egoisme!
-Quan?
Finit el costós hivern,
l'hora d'aprenentatge.
Despertant entonarem antigues melodies
càntics adormits  al recés de l'ànima.




BONA DIADA A TOTHOM  i que us regalin forces roses. Aquí teniu la meva! i perquè no sigui dit, també us recomano un bon llibre de poesia



Portades dels llibres




Petons, roses i llibres.



divendres, 20 d’abril del 2012

Teranyines de seda




Teranyines de seda s'enlairen cel amunt

Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina

M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen

Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura





                


dimecres, 18 d’abril del 2012

La gran aventura del bru

Imatge d'Alejandra Fernández 

Imatge d'Alejandra Fernández


  bloc dels contes "divers" Allà la trobareu.

Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:


 Que dirà la mare, quan arrivi a casa i no m’hi trobi? 
Pensava en Bru mentre intentaba tornar al seu cau.
En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Per que els ratolins són molt espavilats i deseguida van per les seves. Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat al va portar fins al jardi de la Teresa, volia saber que era alló tant gran i flunxo que queia del cel. 
Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trovar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dobtar gens de posar-se-la per damunt el cap, ja estaba ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.

El que en Bru, ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.

-         Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.      

St Jordi 2012. Micro contes tumateix llibres

En Martí , s’esperava, darrera la columna a plaça de Montserrat. Volien preparar una sorpresa per en  Gironell  amb les fotos a Terra Santa.  L’hipoteca l’estava perseguint i aquest àlbum, del viatge de noces era un somni. En Joan creuava la plaça i va entrar a L’arqueòleg a guardar taula. 

dilluns, 16 d’abril del 2012

les emocions suren com el va i ve de la boira

Ser que es absurd un cop i un altre
tornar al segon pis.
La feina es abaix.

Però el cor a flor de pell 
m'empeny a pujar un a un 
els esglaons que ens separen.
El grinyolar de la porta
indiscreta i xafardera
confessa que ja soc aquí.
Tal volta perquè? (em pregunto)

Tot resta per fer, tot es intacta
a com ho he deixat abans,
cap canvi, cap e-mail...

Sona el telèfon
al cor se'm fa un esglai.
Sempre tinc por, 
quan et veig agafar el cotxe.
Pateixo per vosaltres i pels demés i per mi

Malgrat les distàncies i els desacords
el desassossec i l'ànsia  
no em ser imagina una vida
sense vosaltres.

Obro el Paint, intentant relaxar-me,
avui les paraules i jo no estem en concordança.
Aquest es el resultat :  mirar-te sempre em relaxa, 
avui un simple dibuix, m'omple d'esperança.



dimecres, 11 d’abril del 2012

desesperança

                         
Quan tot es negre, 
en un cel carregat de núvols 
invocant tempesta
Que poc fer?


No tinc on refugiar-me, 
tot es dit, dit i escoltat mil vegades
Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...
si et pots sentir més ferit encara.

M'engruno tota.
I voldria  desdibuixar-me en l'aire
mentre una ràfega de vent se m'endu lluny, 
on ningú em pugui veure,
on ningú amb pugui parlar. 
    
On el record dels somnis no siguin presents.
Fins que la ferida hagi clos.
I la llavor de la confiança reneix-hi de nou 
encara que no sigui primavera.  



dissabte, 7 d’abril del 2012

l'estrella viatgera

                                                Imatge de Phyllis Harris
                                                                       imatge del blog dels contes divers

Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té al bosc molt  a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'avia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar per què l'estrella el podes sentir clarament. 
 Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.
- Mira Bauma, corre pensa un desig!.
Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.
 Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma podes recuperar l'olfacte.

diumenge, 4 de març del 2012

90 anys del pare. Per molts anys!!!!

La masia s’omple de vida.
El plor d’un nadó embaeix l’estança
i esquinça el silenci d’una espera.

La terra l’envolta, i amb un bes el captiva
ja per sempre serà el seu fervent admirador.

Creix fent de guardià de bèsties,
company de grills i sargantanes.

De ben jove li ensenyen a fer anar el fusell
i se’l enduen lluny de casa.

Empremtes de metralla li dibuixen el cos.
Ironies del destí, pot ser a ella li deu la vida!

Passen set anys i torna a casa,
trepitjant fulles seques i terra humida.

Esmicola rocs i despulla boscos.
I muntar un petit taller
per pujar la seva empresa.

Com gall al galliner, envoltat de dones,
passa els fulls del calendari fent peces d’avellaner
mentre cria bestiar i treballa la terra.

La familia creix i s’engruna per créixer més encara.
Una regitzalla de noms omple de satisfacció la seva vida.

I el pare sempre diu cofoi:
“Erem dos i mira ara quina colla!”
























dissabte, 28 de gener del 2012

Aquest esmorzar es meu!

dibuix tret del bloc dels contes divers
-Mare! Mira que ha fet en Mimos,
-Però Klapes, que fas? prou, prou, aquest esmorzar es meu!
La Marta no sabia que tot el que passava ho estava somiant.
Quan es va despertar tenia tanta gana, que deseguida es va acabar l'esmorzar. La seva mare no se'n sabia avenir.
Tampoc va entendre que no anés ha obrir la porta del jardí, per dir bon dia en Mimos i en Klapes.


Montse
Drapaire de mots

dimecres, 21 de desembre del 2011

BON NADAL A TOTHOM !!!!!

Tornaran designis i propòsits
inundarem els carrers de falses quimeres
i embolcallarem les utopies
amb papers multicolors i grans llaçades.

Setgerem el temps d'estimar,
els anhels i l'esperança en una setmana escaig.

Potser sentirem l'enyor d'un Naixement
profundament resguardat
en el cor de l'infant latent que tots portem dintre.

I mentre ens enlluerna el consumisme i els aparadors
en algun lloc a l'infinit
hi ha un Infant que trist contempla
com suplantem el sentit del Nadal.



 Montse  Pujol
 P.D. Potser algú, ja l'ha rebut abans, però no estava penjat al bloc i m'ha agradat fer-ho.

dimarts, 6 de desembre del 2011

participació al bloc dels contes "divers"

Quin dia més bonic que fa! ja no plou  i el sol eixuga l'aigua dels carrers i les places, les fulles dels arbres i les flors llueixen d'alló més i es que després de tants dies de pluja tota la natura sembla nova de trinca.
La Mini es un gosset de carrer, vull dir que no es de cap raça especial, viu amb en Marc i la Laia. Avui segur que aniran a corre tots junts. Encara que li toqui anar lligat  al costat de la bicicleta, li agrada molt sentir l'aire fregar-li el pel i el millor de tot es quan es paren vora el riu i el deslliguen, llavors es troba amb el seu gran amic en Xart, junts entren i surten de l'aigua i corren encara més i es que en Xart es un amic molt, molt especial.
imatge copiada del bloc

dissabte, 19 de novembre del 2011

FENIX




Els ulls enterbolits
no desdibuixen el fons de l'ànima.
El reflex superflu
del exterior s'esmicola
quan tu trepitges
la terra esquarterada
que has forjat pas a pas.
Llavors reneixes
com fènix majestuós
ens els versos i les paraules.

dissabte, 12 de novembre del 2011

joc-de-lletres Tumateixllibres

Ella somiava... un dia presentaria la seva novel·la a
l'editorial.
Quan el dofí emergí de l'aigua, amb el rellotge que havia perdut, va saber que les busques marcarien un nou temps per la seva vida.
Potser ara era el moment de provar sort.....

                                               


Intentaré fer l'enllaç al meu bloc. A veure si me'n surto

divendres, 11 de novembre del 2011

dijous, 10 de novembre del 2011

TARDOR

Tardor dins la sang, sopa de carbassa
plats calents menjats vora el foc,
mentre esperem que es torrin les castanyes.

Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses  i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.

El fum  que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.

dijous, 3 de novembre del 2011

confusió


Veig que no he deixat clar el tema del meu últim post , jeje!!. Us deixo una pista sobre el que fa referència.

A veure si a la pròxima soc capaç de fer-me entendre més bé.
Gràcies a tots els que passeu per aquí. Una abraçada.


dimecres, 2 de novembre del 2011

Una rosa, una flor

La paleta de colors pinta
un jardí de tons grisosos.
El que havia de ser mai no serà.

L'escalfor gèlida dels records
no pot trencar diamants  
d'uns ulls feréstecs i eixuts
El plor i ha deixat més que una empremta.

Inspires certeses 
en constant moviment
el teu record, no serà mai 
presoner dels marbres
ni volarà amb la llibertat dels vents.




divendres, 21 d’octubre del 2011

Joc de tu Mateix Libres,

Participació al joc de Tu Mateix Llibres http://tumateix-llibres.blogspot.com   




En Grup 62 insectes passejaven per la proa. Mach estava damunt una plataforma de la Galera. Mentre s'acostaven deixaven per rastre una gran bromera. -Maheva desperta!  
Aliena al perill, darrera una columna, somiava amb Cossetània. 
Es despertà, entre canyes de bambú i fonoll, en caure la campana de la butxaca. 





dijous, 20 d’octubre del 2011

SOLITUD





Solitud en companyia.
Absència de mots, pensaments, emocions...
Et desesperes, l'angoixa et traspassa la pell
i et reclous en un mar més gran en silencis (obscur, sense colors).
La penombra a poc a poc et devora l'ànima.
Traspua el neguit i brolla tant sols 
el sortidor de la desesperança.