Ja la tenim aquí: ¡FESTA MAJOR! 2012

Com cada any avui era  un dia important, per molta gent un divendres qualsevol, per ells un vespre especial. 

No podria ser d'altre manera, no podria començar si no fos així,  a les 10 pm, després del pregó com cada any, des de molts anys enrrere,  encetaven de nou la màgia, obrien la caixa dels trons...

Era el segon any de paborde, un aprenent encara, però com tota la família ho portava a la sang. Ja el seu pare, el tiet,  els oncles i l'avi havien format part de la colla. I ara en Sergi seguia els seus passos. 

Emocionats i nerviosos, pel perill de tenir el fill envoltat de foc, van caminar fins a sota el parc on es produïa l'espectacle. La gent invadia els carrers i com sempre els més atrevits es trobaven ja a primera fila, ben preparats: mocadors per tapar-se la cara, ulleres, algun barret i roba de cotó.

Les petites fogueres a punt, per encendre les carretilles, la foto oficial... i UN, DOS, TRES....FOC!!!!!

                                         

                                               COMENÇA L'ESPECTACLE

500 carretilles llançades en uns 10 minuts aproximadament.

La satisfacció d'haver format part de l'espectacle més gran de la Festa,

l'inconvenient: una petita cremada al peu (si, fins hi tot el peu es pot cremar)  i un  altre a la cama, amb forat als texans.

Bé cap ma oberta, cap cremada greu.... Es pot dir que aquest any ha anat be. (menys per en Sergi i en Cote  clar, i algun espectador que també "ha llepat").

Es van trobar a la plaça amb les germanes i el cunyat i com cada any, van disfrutar de  la ballada de sardanes (Festa major = foc i sardanes), després cansats per la falta de pràctica van compartir tertúlia i futbolí (victòria inclosa). I a la 1 de la matinada el confort d'un bon llit els acollia. 

Ara tocava esperar els coets del mig dia i el repic de campanes de demà. La desperta (passant de carres per tot el poble des de les 4:30 de la matinada fins a les 7 més o menys amb música i TRONS) i el passacarrers amb els gegants i l'encesa de la traca del diumenge dia oficial de la Festa gran.

253é joc literari Tens un racó dalt del món

Oh! una bombolla vola cel amunt.

una meravella de la ment humana,  va pensar en Carles. 

Observaba el comportament de les persones, mentre esperava l'autobus. Era un treball d'escola. 

Coses absurdes de les persones: bufar un objecte embegut d'un element aquos ensabonat. Però el resultat era bell, més encara quan llambregava la llum en elles.

ANTAVIANA . Post 1300 - Proposta de joc creatiu

EL GAT DE LA TIETA

Se'm va ocorre per animar a la Miriam regalar-li un gatet.

¡Quina mala ocurrència!.

Quant els vaig dir que aniria a visitar-los, ja vaig notar una certa preocupació en el seu to de veu.

-Que estrany, sembla que no els faci gens d'il·lusió!

Ho vaig entendre tant bon punt vaig passar la porta de la saleta; el "meu" gat restava immòbil, petrificat en un racó, davant seu també hi havia un gran danès.

Tots dos dissecats, ¡pobrets!

-Tieta, són tant bufons, però es que no sabíem que fer-ne  mentre estàvem al creuer....

Bona diada

Sabeu des d'on està gravat aquest LIP DUB?

correcta VIC , capital d'OSONA.

anem a tope no?

Amb els pastorets....

Ahir, teniem coses per celebrar: el sant del pare i en Ramon, el sant de la Raquel i a més una missa en acció de gràcies a Bellmunt. Un dia atrafegat vaja, però per sort a la meva germana se li va ocorre que podríem celebrar el sant del pare tots plegats i així ja enllestíem dues coses a l’hora: la missa i el dinar pel pare.

Seria un goig no haver de cuina i reposar del tot i de tot el dia que no teniem guàrdia.

Així doncs després de  la missa vam baixar cap a casa de la Teresa.

Ves per on! en Ramon ja es va ensumar alguna cosa, quan va veure les portes tancades amb una nota per fora. Però a mi no em va passar pel cap que tingues res a veure amb nosaltres, fins ... que vaig llegir la nota.       

                              

Ai,ai, ai.... el 29 de juny va fer 25 anys que ens varem casar, però encara no ho havíem celebrat amb la família. Amb la crisi no estan les coses per llençar coets i ara començava a sospitar que això si, anava per nosaltres.

                                     

No m’ho podia creure, entre tots havien aconseguit el meu vestit de núvia, uns elegants pantalons i camisa blanca per en Ramón i la corbata del casament.

- Heu de vestiu-se va, toca canviar-se de roba.

- Que hi cabeu?

Hem feina (pels nervis) en Ramon  va aconseguir cordar  la cremallera del vestit, vaig  donar l’últim toc a la seva corbata i en obrir la porta, des d'on es podia sentir la gresca que es muntava, vam quedar envoltats d'àngels i dimonis, amb corones de plata i banyes vermelles, espases i forques, Vam desfilar pel túnel que ens havien fet, mentre sonava la marxa nupcial i ens deixaven plens d'arròs.

                

I després d’un bon dinar i un meravellós pastis, va continuar la gresca. Els petits de la família van arribar  amb un gran paquet i de dins en va sortir una gàbia plena d’ocells molt especials.

I com no podia ser d’un altre manera, coneixent a les meves germanes, la cosa no podia ser tant simple, de tots els ocells uns quants duien un missatge que ens donava la  pista, on mes o menys podíem trobar el regal.

                                          Doncs a la recerca!

                                                      

     

                     

 A veure si endevineu que hi havia?.....     Una pista......

Encara no ?   Segur que algú ja ho sap! doncs si es un :

                           

amb moltes possibilitats per escollir: 

-sopars

-estades

- spas  

......

I us heu fixat en el ramell del darrera ?  Blau i blanc com els colors de l'espanyol. ¡Quin detall!

        

 Va ser un dia FANTÀSTIC, SORPRENENT. I  des d'aquí vull donar les gràcies a les meves

MERAVELLOSES germanes per fer d'un somni una realitat (a la seva manera, però ben divertit)

PETONICOS NOIES . ( i als cunyats també, i als nebots/nebodes i els que l'han fet més gran i les/ els renebots... PER A TOTS!!!!!)             

PD. segons l'hora actual, això ja no va succeir ahir, sinó abans d'ahir.      

                                                                               

Unes quantes llunes PER SA LLUNA

ES QUE M'AGRADA TANT LA LLUNA!!! :)))

DES DEL MEU TERRAT, LA VISTA NO ES ATRAIENT, PERÒ EL SIL JA ES IDENTITAT DE CASA NOSTRE.

  

LA LLUNA MINVANT

LA   LLUNA PLENA

EFECTES ÒPTICS DE LA CÀMERA....

QUANTES EN VEIEU?

LLUNES BESSONES.....

AQUESTA ES ESPECIAL PER A TU SA LLUNA. ENCARA QUE ELS NÚVOLS NO LA DEIXIN  LLUIR AMB TOTA LA SEVA ESPLENDOR LA LLUM QUE EMET ES TANT POTENT QUE TRASPUA ELS NÚVOLS.
TU TAMBÉ TENS AQUESTA FORÇA, RECUPERAT AVIAT. :@   B7S I AFERRADETES

Mandala per l'Assumpta

L'Assumpta ens va proposar pintar una mandala de les 11 propostes que prèviament havien estat més votades. Jo en vaig baixar 2 em sembla que  la que exposo aquí es la nº 10. La veritat en vaig pintar 2, però la finalitat que això perseguia que era relaxar-me  mentre ho executava, en l'altre es va veure alterada per una circumstància, diem-ne una mica crítica i el resultat es va manifestar en la feina. oh sigui  que con que no m'agrada com ha quedat decideixo només penjar-ne una.

Apa fet.

Afectes òptics de la fotografia es el mateix dibuix i ves per on no ho sembla oi?

I si la miro de prop, uix! veig que no està massa ben pintada, això d'utilitzar retoladors prims (de fet els únics que tenia, de color i format) implica molta paciència. Pel que es veu, per això ja la començo a tenir una mica gastada : DDD

Bona setmana a tothom! I visca, per fi ens ha deixat l'onada de calooooor.!!!!

sorpresa ! quina visita ...

Quines coses poden passar més sorprenents i impensables, almenys jo no m'hages pensat  mai que un pardal  entrés a casa meva pel conducta d'aspiració de l'extractor.
Ja feia dos dies que anàvem sentint soroll dins  la campana de la cuina. Havíem tret l'aparell en qüestió per comprovar d'on venia aquell aleteig que sentíem. En Rmn  entès en la matèria (d'ocells) ja ho va intuir de bon primer, però res, l'ocell no apareixia.
Així que vam decidir recol·locar l'extractor i posar-lo en  marxa, per si el mateix aire l'empenyia cap amunt.
Dos minuts i el vam parar.
- res! ja no se sentia res.
L'indici del nostre èxit semblava palès.  Satisfets vam entendre que l'aire li havia ensenyat el camí de sortida.

Però en realitat no va succeir el que nosaltres preteníem, el nostre poc tràfec per la cuina durant aquests dies de guàrdia no ens va fer adonar fins dos dies després que el soroll tornava a trencar el silenci de la cuina.
Llavors vaig decidir que fos com fos l'ocupa tenia que abandonar el seu nou estatge. Vaig desmuntar del tot l'extractor o campana, com vulgueu dir-li, i vaig deixar un lot enfocant el tub de sortida per si això servia d'ajuda. Vaig tancar la cuina i vaig marxar.

I ves per on! aquesta vegada va funcionar!!! Quan vaig tornar, l'aleteig era darrera la porta, vaig obrir-la em compte i l'evidència de l'èxit de l'operació era al terra: Una ploma i una ca....
Davant els meus ulls va creuar una figura una mica ennegrida que espantada corria d'una paret a l'altre fins que es va aturar sobre el rellotge.
Vaig obrir la finestra després de plasmar en fotografia aquesta operació rescat de vacances.

Ell va volar feliç cap a la llibertat, jo vaig agafar un drap i la fregona i em va tocar treure les merderades.
(això si, ben satisfeta)

                                           

tu i jo + silenci

La solitud abraça el silenci

i m'amanyaga els peus

no cal corre

ni cercar refugi.

El silenci omple 

tot el que em manca

m'entre xiuxiueja dolçament.

El silenci em parla 

de tu, de mi

sense embuts ni caretes

No calen paraules.

tu, jo i el silenci.

METAMORFOSI

 Ja esta fet, no volia passar sense intentar seguir  la proposta de  la zel. Ara només em falta posar-me amb les fotos de tumateix llibres. i podré començar les vacances .         ???






Tenia de passar desapercebut, per això des de que  va aterrar en aquest planeta no oblidava mai prendre la poció. Era el que el mantenia d'incògnita.
Una barreja de: - cendra de drac carbonitzat per la seva pròpia flamerada (cosa ben difícil d'aconseguir, doncs s'havia de portar el drac fins a la cova dels cristalls  i fer-el enfadar prou per que llances el foc mentre et posaves a resguard per protegir-te).
                       - ales de crisal·lideies; papallones que vivien a les flors, quan les ensumaven  xuclaven el pensament i  tot seguit obrien les ales per canviar de flor. (que dolorós era aconseguir aquesta substancia tant preuada! ) i
                      - llum, llum transportadora, capturada el precís instant en que començava el viatge.

No va tenir gaire traça, era el seu primer viatge fora-estel i de poc perd tots els ingredients mentre intentava mantenir l'equilibri i capturar la llum.

Ja feia tres setmanes que investigava i l'expedició gairebé arribava a la fi. Començava a dubtar se si tindria prou reserves fins que arribes el substitut. Va sentir un fort dolor, la pell se li trencava, ja temia la resposta: començava la transformació.

D'UN MATÍ DE DIUMENGE.......

Es d'hora i Bellmunt, torna mandrejar pels desitjos incomplets del cap de setmana, tal volta, influenciat per l'excusa d'un dolor hipocondríac, acariciat sinuosament per la mandra.

He decidit gaudir del despertar de la natura, mentre jo, també desperto amb el suc de fruita i l'entreacte d'un símil d'esmorzar a la terrassa.
Començo a vessar tinta  sobre el full en blanc i els primers vols de les orenetes  intenten donar color a aquest cel tapat pels núvols ¡Tant de bo acabés aquesta espera i ens regalessin el dot tant preuat de la pluja!
                                                   
Es preciosa la lluita del sol per traspuar entre els núvols i mostrar-nos que es l'astre rei. S'obre camins de llum; làsers naturals remarcant petits espais del paisatge.

Com expressar tanta bellesa?
Les orenetes i els falciots volen delectant-se  del primer àpat del dia! Ara ja en són  més, si poguessiu gaudir de l'espectacle! Les campanes del poble veí acompanyen els acords de la natura, suaus, llunyanes... després d'uns breus minuts ( si, van a deshora) la potencia del nostre campanar, sembla tornar-li la contesta.         

                                   
Visc en un poble! i aquests matins  tranquils, serens, calmats on puc combregar amb la natura són un regal sense drets a canvi.

El final sembla que almenys en les properes hores, el sol dominarà al cel. Un estira i arronsa preciós.

                                       

retallades

Altre cop toca canviar de imatge, davant l'imminent augment del IVA.
Ho sento Ruth, però encara no m'ha tocat la primitiva, per que les meves visites al teu establiment siguin tant assídues com jo voldria, snif, snif...
Així doncs les retallades començaran pel cop d'estissores a la meva "mitja-melena",(reivindico la meva manera de parlar, com ens explica en Jordi a Advervia, Jordi que se't trova a faltar  :'(    ) 

Adeu rissos, adeu metxes....

Fins i tot potser deixo que el curs de la natura es manifesti seguint el seu curs!
Ui quina temptació!!!!

FER O NO FER...

M'he llevat a les 5:30' he posat la roba ha assecar i un altre rentadora.
Arriba la nostre Rky d'una nit carnavalesca del poble veí.  En Srg encara deu passejar pels carres... Parlem una mica, m'entorno al llit. Em començo a cabrejar (ejem, perdoneu l'expressió).
Sona el despertador , encara no  ha arribat el vailet!
Volia anar a caminar, qui marxa si encara no es a casa? La nit pot haver estat esbojarradament carnavalesca  = mam.
Decideixo quedar-me, m'endormisco, les 7:45', agafo el telèfon i el truco:
- On ets?
- Ara pujo, dos minuts.
Vaig a regar les plantes, ja no cal pujar a Bellmunt.

Creuem  quatre paraules, potser amb to poc amigable, de part meva  . Conversa repetida en altre ocasió. ¡Ja se m'ha girat el dia!
Vaig a dalt al pis a tancar l'aigua.
Tit...tit...tit... ERROR, m'assec davant l'ordinador!.

Disfruto amb les meves romegueres. Perdo el control del temps traient el nas per casa vostre. Les 10:30' !!!! ostres faré tard!

Baixo de pressa, un llet i cafè i unes tapes de pa amb oli: oli amb sucre, oli amb sal, oli amb cola-cao. Boníssim, boníssim (aquesta última descoberta gràcies al Srg.).
M'assento a taula i buido el pap en un tros de paper. 


Conclusió: No he fet res del que havia planejat.
Però ves per on, ja tinc un post!!!!


Bon diumenge i que comenceu la setmana amb més bon peu que jo.  

Aquesta es una entrada amb esperança.

L'última d'una etapa curta, es cert, comparada amb  els dies i dies que la majoria de vosaltres  porteu navegant per la catosfera.

He de posar ordre a moltes coses, i abans de tornar obrir la porta, saber ben be, cap a on vull anar.

(tasca prou difícil en mi   : $ ). Estic aprenent molt i tot el que ser es gràcies a vosaltres. Em vaig tirar a la piscina sense saber com funcionava res de tot això ( perquè tingueu una mica de idea...) coneixement 0. I ara m'adono que potser no ser nadar prou, per  mantenir-me a la superfície.

Doncs això...  que passeu un bon estiu. Ja us he dit que tinc l'esperança que un dia o altre tornaré aixecar la persiana d'aquesta paradeta.

Ah! però si que aniré traient el nas per les vostres finestres i de segur que així continuaré aprenent moltes coses.

Fins aleshores BEN TROBATS i GRÀCIES.

Adeu, fins...(lV)

No us llegiu aquest encara , primer heu de passar pel de baix Adeu, fins,,, (lll). Volia que quedessin en ordre descendent per tenir una continuïtat inversa. (Problemes a l'hora de publicar, jeje)

Be i aquest es el final desprès del Adeu fins.... Adeu fins,,,(l)(ll) i (lll) 

- No es un bon moment Alex. Què vols?.....

-  Ara ja no ho sabrà mai ....

- En parlem més tard he de solucionar un problema! ...

Cada cop aixecava més la veu.

                                                    - No, no cal que li ho expliqui !!! ...

Mentre ell parlava d'esquena a la seva dona, ella va aixecar el cap.

- Amor meu, ja ets aquí?

El telèfon va caure estrepitosament al terra i a la cara d'ell no hi havia un glop de sang.

- Crec que m'he desmaiat, 

saps amor meu, t'he de dir una cosa:

ESTIC EMBARASSADA !!! :). 

Adeu, fins.... (lll)

Bé, la meva intenció al començar aquesta sèrie de micro-contes era saber si era capaç de crear un clima de intriga, que us enganxes a esperar que passaria demà. Pels comentaris veig que molts de vosaltres us preneu cada post com una història independent, això vol dir que em falta molt per aprendre i que vosaltres sou uns bons mestres, doncs la vostre sinceritat a l'hora de comentar, es el que m'empeny a tenir ganes de fer-ho més be cada dia.

Us deixo doncs amb els dos últims posts d'aquest micro-conte. Quan m'ho torni plantejar (jo m'ho he passat molt be) intentaré haver après una mica més. 

                                                                                                                                                                               

-No havia d'acabar així, saps?

- No he estat prou valent, per ...

- Però ara tant se val.

Passejava per la cuina, d'un cantó a l'altre de l'estança. Que faria ara? Hauria de trocar als mossos... Com  li havia pogut fer una cosa així?  Hauria d'amagar el CD? Es pensarien que hi tenia alguna cosa a veure? La mirar altre vegada i sona el maleït telèfon.

Adeu fins...ll

                                                                                                                                                                                                                           Un CD.           
El col·locar seguidament al portàtil. Va posar play i les fotos invadiren la pantalla. 
Els colors  van mudar  del seu rostre.
Qui l'estava seguint?
Revisà el sobre. Cap adreça, cap remitent.

Remirar les fotografies mentre agafava la ma de la seva dona.
- Has sigut tu?
I una llàgrima li lliscar per la galta mentre li vessava la ma.

Potser ara la trobaria a faltar?.

Adeu, fins.... (l)

Entrà a la cuina i la veié dormida.

Se la mirà : - Com podia haver estat tant enamorat d'ella? 

Els cabells llargs i daurats li cobrien el rostre. Amb la ma dreta els hi apartà. Fou llavors quan s'adonà que era morta.

S'esgarrifà, una ombra havia creuat  el seu pensament i obrir l'armari.

Tot en ordre!. - Què buscava?

Pot ser una evidència, per petita que fos, que no el fes sentir culpable.

S'assegué al seu costat, respirar fondo i obrir el sobre que tenia a la ma.