Adeu, fins....

Se'n va anar estranyament dolç aquell matí. Ella es va quedar a la cuina, bevent a poc a poc, cullerada a cullerada, el got de llet i cafè que s'havia escalfat massa al microones.

Al mig dia quan va tornar, la llet ja era freda, la cullera ratava  l'equilibri entre els seus dits. I ella reposava eternament amb e l cap damunt la taula.

Transformació

                                               foto publicada per Mateu, al blocdefotos.cat




Cada cop que es dirigia a ella, les seves paraules se li clavaven més endins del cor.
Tipa de tants punyals lletrats, va optar per posar les paraules entre cometes. Irònicament van canviar el seu significat. Els punyals eren bombolles que explotaven en sortir dels seu llavis.

poesia en aigua freda (per en Jordi)

         

Arribo a casa contenta

obrir la nevera em tenta

però no vull fer-ho pas

de formatges n'hi ha un cabàs.

I que puc fer si ara tinc gana?

aguantar-me i balla la sardana?

Ja se que faré...

a la banyera em ficaré.

Aviat arribarà en Manel 

i estaré fresca com el gel

amb aquesta calor que fa

segur  que li agradarà...

Soparem fora el terrat

li prepararé un bon plat.

per ell llonganissa i vi

i el formatge serà per mi.

Perdoneu l'atreviment, desprès de passar pels altres blocs he estat temptada de treure el post : ( .  

Però ben pensat ... l'important es participar oi?  

Ah! i si em xiulen les orelles o trenco algun plat ja sabré a que es deu, no passeu pena. : ))

Nit de sant Joan

Amb la claror de les flames
i a la llum d'un cel estelat

cercare en els somnis

nyitos i cucales, 

gambutzins i llufes

prop les fogueres:  ballant

Ostres... i ara que faig?

                                                                           

                                                             Imatge d' Ian Joven                                                                             

-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara que faig? va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.

- Ei!, mira ja tenim el lladregot de caramels Bauma. 

La Teresa va allargà la ma per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb  la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.

- Bauma  mira, pot ser es un follet! A tu et sembla un follet?

- Que pots parlar follet? que ens entens? Pot ser te nom... Com  et dius? 

En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar.lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.

- Druidi dic em, va dir tant alt com va poder i sense saber que passaria.

-L'anell perdut  ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.

La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet,  li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adeu amb la ma.

 

 Ara ja es un FET

Una IL·LUSIÓ somiada...

Estiu quan la primavera

no es acabada

Sol eixint quan la lluna

brilla encara.

El cor canta,

El rostre somriu

Perles d'emoció 

suren llacs tendrament.

 Del fons de l'ànima

Un bes, un pensament...

Un paper davant meu

Un paper davant meu
em desperta el desig d'escriure

Voldria escriure mots
plens d'amor i de tendresa

Deixar de vomitar
turments i penes

Que plaguejant-se
m'aboquen al precipici.

GRADUACIÓ DE MEDICINA PROMOCIÓ 2006-2012

...Té vestit,

té sabates i  complements...

U    .....

DOS...

     TRES...!!!

Ja ha arribat l'hora

de vomitar els mals records,

els dies d'angoixa.

I vestir-los d'olor.

D'olor d'herba fresca,

de jardí acabat de segar.

De gotes de pluja,

que amb el sol, el cel pot pintar.

El repte comença....

 plens d'emoció

es dia de festa, 

es dia d'il·lusió.

[je,je... fins hi tot rima!!   : $ el penjo?  va.... confio en que aviat surti alguna cosa millor : ) ]  Estic tant contenta!!!! ¡La primera llicenciada en medecina a la família. !

No puc escriure poemes

Les filles de Zeus són de viatge per mons llunyans
galàxies catosfèriques, lluny del meu terminal.

El silenci tot ho embolcalla
¡Maleït  silenci, el d'aquesta hora!
quan tot hauria de retronar
amb el pic de les pistoles (d'aire comprimit)
i el compàs harmònic dels martells.

Aquest silenci que es va fent sepulcral,
com tants i tants silencis
okupes de desenes de naus
rera la porta tancada.

Boques sense pa,
jaç sense sostre.....

"249è joc literari" ens un racó dalt del món

El rostre rabiós, era el mirall de la seva ànima, la ferida en el més profund del seu cor ja era visible. S'havia pintat de vermell el set de la camisa.

Ara amb l'arma a la ma , caminava decidit a portar a terme la seva venjança. Qui seria la víctima no n'estava segur, quan arribes al clar del bosc, sabria si tenia prou forces per encabir el ganivet fins el fons del set pintat a la camisa.

filla de Mnemòsine

Els somnis emergeixen desbordant el present,
els records suren sobre l'angle obtús dels sentiments.
Les emocions innates es desvetllen
entre l'espesa boira que embolcalla la vida.
I tu amb la  llum de mitja tarda, et presentes com un miratge
bella,  inabastable...

Impregnada pel desig de posseir-te
t'amagues i em defuges.
Absorta en els tràfecs quotidians
t'endevino companya d'emergències.

Ets fluctuant, volàtil,
fugissera de cadenes i lligams
i tant  mateix et sento dorment
en les profunditats del meu esser.

Anyor l'encontre a cara descoberta
i soc feliç en sentir la teva presència
Potser un dia lloaré les teves gestes
o ploraré les teves absències...
capbussada en el record bromós
pretèrit o venidor del imaginable.

Però ara, famèlica de tu, devoro el present
que escorta la meva existència.
Embruixada pel teu murmuri, m'aboco als teus misteris...

el mirall

Em miro al mirall
mentre intento retenir els vestigis
d'una joventut que cada dia
amenaça amb deixar-me.
(es llei de vida ja ho se)

El mirall em torna una imatge
inesperada:
Em miro als ulls i veig la meva ànima
entre camins i bifurcacions
que a poc a poc  esbossen
el laberint de la meva vida.

Avançaré, intentaré com el jonc
doblegar-me per resistir les tempestes
malgrat els camins de vida
ja siguin evidents a la pell.



     

pel bloc dels contes divers: El sopar dels avis.

La Gina, avui està molt enfeinada, vol preparà una sorpresa pels seus avis que arriben de viatge. 
S'ha passat una bona estona mirant llibres de cuina per trobar una recepta, però al final ha decidit que en prepararia una de collita pròpia. 
S'ha posat un davantal ben gran per no embrutar-se i s'ha rentat ben bé les mans.

De la nevera ha tret les olives i el formatge que ha tallat a daus.

- Apa! ara he d'anar a l'hort a buscar l'enciam, i els tomàquets cirera.  

Els ha rentat ben nets i els ha posat damunt la taula. Llavors ha començat a barrejar els ingredients:

Primer com a base les fulles de l'enciam que ha tallat una  mica, després els tomàquets cirera, les olives i el formatge a daus. Però con que ha vist que quedava una mica apagada ha fet servir el seu enginy per posar-hi  més color:

Ha tallat un cogombre, ha ratllat una pastanaga, i també hi ha posat remolatxa rallada.  Però el seu secret per donar-li més color i un gust diferent ha set afegir-hi unes maduixes i un plàtan tallat a rodanxes. 

I per amanir? - sal, i un rajolí de mel.

Que us sembla, els agradarà aquesta amanida als avis?

                                                         Imatge d' Emma Hildreth

Brolla la veu amb els teus murmuris

jo assedegada , escolto en silenci.

Prenc de tu alguns mots

probablement, la llavor que

transformaré en poema. 

records

Els records, no sols a  mi em pertanyen.
Teus i meus es fonen i confonen.
les desavinences es dilueixen
com la pluja d'aquesta tarda riera avall.

El sol de les hores viscudes ens uneixen
un al costat de l'altre.
No podria somriure sense tu,
lliure o captiva, pels moments viscuts
reneixo a cada albada.

No necessito dels records
per saber que  la teva presencia
afeixugarà l'angoixa que tal volta
em clogui el pit.
Un dia i un altre no puc dir-te

res més que t'estimo.

He perdut les paraules

He perdut les paraules 

del meu silenci 

La llum del meu pou 

en la remor del desert.

Lluny de converses banals 

cara a cara,

 jo i el meu silenci.

Potser serè capaç

 d'abraçar vells mots

tal volta revinguts

 d'una memòria ancestral

Envescant paraules

Ens envesquem paraules 

en un mon desconegut

tal volta per no resta sols

en la immensitat de l'univers.

Busquem un far en la fosca

i retrobem la lluna;

alegre, enamorada, trista, callada....

TU

Em dic el que no vull dir
mentre Tu mantens el silenci.
I la pena i el neguit amb buiden
les entranyes de l'ànima.

Voldria formà part de mil despertars;
en cel rosats...
en calitges marineres...
en aurores boreals...

Encara que el sol vessi cants i amors

per a mi no són, si no,
llàgrimes sense sal.

     Gracies Roser ets un sol !

Escric mentre escolto la teva música ( Open 17 de Shuman) que em porta pau i me serena.

Avui es un gran dia: El meu fill ja es vigilant de seguretat privada. (bé, no es el que em fa més il·lusió sincerament, pels riscos, pel pas a pas que va fent per ser mosso d'esquadra , que es el que li agrada des dels 4 anys. No ser si podrem estar gaire tranquils  quan s'incorpori a la feina... ) Però es el que ELL vol, ser POLICIA, una METGESSA  i l'altre policia. Tots dos tenint cura dels demés. 

La Raquel es llicenciarà si Déu vol el mes que be. 

Ja veieu anem cloent etapes. Això vol dir que ens fem grans....  I amb aquest caminar un al costat de l'altre i tots quatre junts, aquest 2012 es converteix en una mica més especial ... Bé això es un altre història, un altre post ...

Ara amb toca a mi seguir la cadena i passar el premi a cinc blocs:

       

     1- http://esquitxades.blogspot.com.

   

  Per a tu ben trobat "esquitxos" Per que ets el mirall on reflecteixes moltes emocions que comparteix-ho i dubto que jo podes expressar-les tant bé. (fins i tot em fas una mica d'enveja : ), de la bona eh! )

      2- http://contesdivers.blogspot.com.es/

  

 Per que ens retornes i connectes amb l'infant que tots portem dintre. I personalment disfruto molt fent-ho.

       3- http://carmerosanas.blogspot.com/

  Per que fas planeres les coses de cada dia i  sempre  tens una porta oberta o una finestra, o una escala o un porxo.....

      

      4- http://tdah-noticas.blogspot.com.es/

Per donar a conèixer els problemes que tenen les famílies que ho patim  i els mèrits aconseguits.
 
    5- http://nebuloses.blogspot.com.es/

Per la teva poesia, una part de tu ben integrada a la teva persona.


Molts ja veig que el teniu i d'altres qui també se'l mereixen espero que els arribi aviat.


Un petó a tots

Pel bloc dels contes "divers"

Avui en Bracets, fa anys, tants com braços té, per això li han preparat una festa i han convidat a tots els amics que comparteixen amb ell el fons marí i que són molts: peixos, pops, estrelles de mar, caballets de mar... 

En Bracets està  tant emocionat amb els regals que no sap pas quin obrir primer:

-la felicitació de l'àvia ?

-el paquet vermell de l'oncle "set peus"?

-pot ser ...el regal lila de la mare....

Està tant enfeinat amb els regals, que no ha vist com en Llunaverda se li acostava amb un espanta-velles i del esglai de poc no cau quan se li han entortillegat  dos dels seus braços. Sort que s'ha pogut agafar la corona i no l'ha perdut.

Per cert: Ja sabeu quants anys fa, en Bracets avui?

                                

                                                                                      

                                                                               Imatge de Laila Hills