La masia s’omple de vida.El plor d’un nadó embaeix l’estança
i esquinça el silenci d’una espera.
La terra l’envolta, i amb un bes el captiva
ja per sempre serà el seu fervent admirador.
Creix fent de guardià de bèsties,
company de grills i sargantanes.
De ben jove li ensenyen a fer anar el fusell
i se’l enduen lluny de casa.
Empremtes de metralla li dibuixen el cos.
Ironies del destí, pot ser a ella li deu la vida!
Passen set anys i torna a casa,
trepitjant fulles seques i terra humida.
Esmicola rocs i despulla boscos.
I muntar un petit taller
per pujar la seva empresa.
Com gall al galliner, envoltat de dones,
passa els fulls del calendari fent peces d’avellaner
mentre cria bestiar i treballa la terra.
La familia creix i s’engruna per créixer més encara.
Una regitzalla de noms omple de satisfacció la seva vida.
I el pare sempre diu cofoi:
“Erem dos i mira ara quina colla!”
