Envescant paraules

Ens envesquem paraules 

en un mon desconegut

tal volta per no resta sols

en la immensitat de l'univers.

Busquem un far en la fosca

i retrobem la lluna;

alegre, enamorada, trista, callada....

TU

Em dic el que no vull dir
mentre Tu mantens el silenci.
I la pena i el neguit amb buiden
les entranyes de l'ànima.

Voldria formà part de mil despertars;
en cel rosats...
en calitges marineres...
en aurores boreals...

Encara que el sol vessi cants i amors

per a mi no són, si no,
llàgrimes sense sal.

     Gracies Roser ets un sol !

Escric mentre escolto la teva música ( Open 17 de Shuman) que em porta pau i me serena.

Avui es un gran dia: El meu fill ja es vigilant de seguretat privada. (bé, no es el que em fa més il·lusió sincerament, pels riscos, pel pas a pas que va fent per ser mosso d'esquadra , que es el que li agrada des dels 4 anys. No ser si podrem estar gaire tranquils  quan s'incorpori a la feina... ) Però es el que ELL vol, ser POLICIA, una METGESSA  i l'altre policia. Tots dos tenint cura dels demés. 

La Raquel es llicenciarà si Déu vol el mes que be. 

Ja veieu anem cloent etapes. Això vol dir que ens fem grans....  I amb aquest caminar un al costat de l'altre i tots quatre junts, aquest 2012 es converteix en una mica més especial ... Bé això es un altre història, un altre post ...

Ara amb toca a mi seguir la cadena i passar el premi a cinc blocs:

       

     1- http://esquitxades.blogspot.com.

   

  Per a tu ben trobat "esquitxos" Per que ets el mirall on reflecteixes moltes emocions que comparteix-ho i dubto que jo podes expressar-les tant bé. (fins i tot em fas una mica d'enveja : ), de la bona eh! )

      2- http://contesdivers.blogspot.com.es/

  

 Per que ens retornes i connectes amb l'infant que tots portem dintre. I personalment disfruto molt fent-ho.

       3- http://carmerosanas.blogspot.com/

  Per que fas planeres les coses de cada dia i  sempre  tens una porta oberta o una finestra, o una escala o un porxo.....

      

      4- http://tdah-noticas.blogspot.com.es/

Per donar a conèixer els problemes que tenen les famílies que ho patim  i els mèrits aconseguits.
 
    5- http://nebuloses.blogspot.com.es/

Per la teva poesia, una part de tu ben integrada a la teva persona.


Molts ja veig que el teniu i d'altres qui també se'l mereixen espero que els arribi aviat.


Un petó a tots

Pel bloc dels contes "divers"

Avui en Bracets, fa anys, tants com braços té, per això li han preparat una festa i han convidat a tots els amics que comparteixen amb ell el fons marí i que són molts: peixos, pops, estrelles de mar, caballets de mar... 

En Bracets està  tant emocionat amb els regals que no sap pas quin obrir primer:

-la felicitació de l'àvia ?

-el paquet vermell de l'oncle "set peus"?

-pot ser ...el regal lila de la mare....

Està tant enfeinat amb els regals, que no ha vist com en Llunaverda se li acostava amb un espanta-velles i del esglai de poc no cau quan se li han entortillegat  dos dels seus braços. Sort que s'ha pogut agafar la corona i no l'ha perdut.

Per cert: Ja sabeu quants anys fa, en Bracets avui?

                                

                                                                                      

                                                                               Imatge de Laila Hills

Descalça

Em descalço.

M'acompanya, el teu xiuxiueig.

Ni una gavina, ni música; cap so.

Només tu que em parles.

 El teu murmuri 

em despulla els sentiments.

De bon  matí m'acaricies l'ànima,

Combreguem junts...

Mentre jo, resto immòbil, 

sense sabates.

                                                                                                                                                                     
                                                                                                                                                                                                                             

silencis

No es la llum del sol

que m'enterboleix la mirada

sinó els sanglots de l'anima

que brollen en els meus ulls.

M'esquinço en  mil bocins 

per tot el que tinc 

i tot el que perdo.

I el llast ... que arrossego 

 em persegueix.

Tinc tantes coses 

recloses dins el pit!

Que  les paraules no dites 

suren en els solcs

que dibuixen 

les meves llàgrimes. 

La destrtuctora

    Esmicolant
    rastres
    feixuccs
    del passat.
    Per
    deixar
    lloc
    a futurs
    llasts ...

Rosella

He vist el post de la Carme "Flors entre les pedres"

i m'ha fet gràcia en pensar que tenia aquesta foto, obtinguda el més passat.

Una rosella,  en un aparcament! 

Senzilla  i solitària plantes cara a la realitat.
No ets feble malgrat la teva aparença.
                               
                                  Transformes la teva adversitat.
                                  substituint el verd dels prats,
                                  pel blau florescent d'un paviment.

 I aconsegueixes sobreviure!!!

Pensaments des del llit

                                                 
                                      Tanco els ulls:
                                       respiro la teva pau
                                       em banyo en la teva llum
                                       em perdo  en els teus misteris...

  

 

Despertes llegendes
d'udols entre canis lupus
mentre algun adolescent temorenc
et contempla  vora el foc de camp,
d'altres naveguen  pels somnis d'amor,
que  tu  guardes gelosament en el teu cercle.

Recordo quan agafats de la ma

suràvem mars,  i exploràvem cavernes 

en el més profund dels sentiments.

Hem crescut i la curiositat ha deixat pas 

al pes de la monotonia.

M'acarones  de tant en tant.

Per inèrcia busco un paper i llapis

on deixar constància del  meu enyor.

Aquest enyor en majúscules

de la nostre dependència intermitent.

Hem crescut, però pots tornar, 

jo t'espero.

Esmorzar

Esmorzo cada dia
mentre veig desfilar,
tota mena d'ocells
per la meva passarel·la particular:
pardals, orenetes, garses, tórtores, falciots,
merles i fins i tot algun pit-roig.

(El que donen de si uns simples fils de telèfon i electricitat)

Càntics al recés de l'ànima

Núvols de tempesta s'atansen.

Podrem sobreviure?

-Sí

Mandrejarem del son  profund.

¡Subtil egoisme!

-Quan?

Finit el costós hivern,

l'hora d'aprenentatge.

Despertant entonarem antigues melodies

càntics adormits  al recés de l'ànima.

BONA DIADA A TOTHOM  i que us regalin forces roses. Aquí teniu la meva! i perquè no sigui dit, també us recomano un bon llibre de poesia

Petons, roses i llibres.

Teranyines de seda

Teranyines de seda s'enlairen cel amunt

Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina

M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen

Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura

                

La gran aventura del bru

 

Imatge d'Alejandra Fernández

  bloc dels contes "divers" Allà la trobareu.

Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:

 Que dirà la mare, quan arrivi a casa i no m’hi trobi? 

Pensava en Bru mentre intentaba tornar al seu cau.

En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Per que els ratolins són molt espavilats i deseguida van per les seves. Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat al va portar fins al jardi de la Teresa, volia saber que era alló tant gran i flunxo que queia del cel. 

Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trovar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dobtar gens de posar-se-la per damunt el cap, ja estaba ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.

El que en Bru, ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.

-         Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.      

St Jordi 2012. Micro contes tumateix llibres

En Martí , s’esperava, darrera la columna a plaça de Montserrat. Volien preparar una sorpresa per en  Gironell  amb les fotos a Terra Santa.  L’hipoteca l’estava perseguint i aquest àlbum, del viatge de noces era un somni. En Joan creuava la plaça i va entrar a L’arqueòleg a guardar taula. 

les emocions suren com el va i ve de la boira

Ser que es absurd un cop i un altre

tornar al segon pis.

La feina es abaix.

Però el cor a flor de pell 

m'empeny a pujar un a un 

els esglaons que ens separen.

El grinyolar de la porta

indiscreta i xafardera

confessa que ja soc aquí.

Tal volta perquè? (em pregunto)

Tot resta per fer, tot es intacta

a com ho he deixat abans,

cap canvi, cap e-mail...

Sona el telèfon

al cor se'm fa un esglai.

Sempre tinc por, 

quan et veig agafar el cotxe.

Pateixo per vosaltres i pels demés i per mi

Malgrat les distàncies i els desacords

el desassossec i l'ànsia  

no em ser imagina una vida

sense vosaltres.

Obro el Paint, intentant relaxar-me,

avui les paraules i jo no estem en concordança.

Aquest es el resultat :  mirar-te sempre em relaxa, 

avui un simple dibuix, m'omple d'esperança.

desesperança

                         

Quan tot es negre, 
en un cel carregat de núvols 
invocant tempesta

Que poc fer?

No tinc on refugiar-me, 

tot es dit, dit i escoltat mil vegades

Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...

si et pots sentir més ferit encara.

M'engruno tota.
I voldria  desdibuixar-me en l'aire

mentre una ràfega de vent se m'endu lluny, 

on ningú em pugui veure,

on ningú amb pugui parlar. 

    

On el record dels somnis no siguin presents.

Fins que la ferida hagi clos.

I la llavor de la confiança reneix-hi de nou 

encara que no sigui primavera.  

l'estrella viatgera

                                                
                                                                       imatge del blog dels contes divers

Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té al bosc molt  a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'avia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar per què l'estrella el podes sentir clarament. 

 Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.

- Mira Bauma, corre pensa un desig!.

Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.

 Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma podes recuperar l'olfacte.

90 anys del pare. Per molts anys!!!!

La masia s’omple de vida.

El plor d’un nadó embaeix l’estança

i esquinça el silenci d’una espera.

La terra l’envolta, i amb un bes el captiva

ja per sempre serà el seu fervent admirador.

Creix fent de guardià de bèsties,

company de grills i sargantanes.

De ben jove li ensenyen a fer anar el fusell

i se’l enduen lluny de casa.

Empremtes de metralla li dibuixen el cos.

Ironies del destí, pot ser a ella li deu la vida!

Passen set anys i torna a casa,

trepitjant fulles seques i terra humida.

Esmicola rocs i despulla boscos.

I muntar un petit taller

per pujar la seva empresa.

Com gall al galliner, envoltat de dones,

passa els fulls del calendari fent peces d’avellaner

mentre cria bestiar i treballa la terra.

La familia creix i s’engruna per créixer més encara.

Una regitzalla de noms omple de satisfacció la seva vida.

I el pare sempre diu cofoi:

“Erem dos i mira ara quina colla!”

Aquest esmorzar es meu!

dibuix tret del bloc dels contes divers

-Mare! Mira que ha fet en Mimos,

-Però Klapes, que fas? prou, prou, aquest esmorzar es meu!

La Marta no sabia que tot el que passava ho estava somiant.

Quan es va despertar tenia tanta gana, que deseguida es va acabar l'esmorzar. La seva mare no se'n sabia avenir.

Tampoc va entendre que no anés ha obrir la porta del jardí, per dir bon dia en Mimos i en Klapes.

Montse

Drapaire de mots

BON NADAL A TOTHOM !!!!!

Tornaran designis i propòsits
inundarem els carrers de falses quimeres
i embolcallarem les utopies
amb papers multicolors i grans llaçades.

Setgerem el temps d'estimar,
els anhels i l'esperança en una setmana escaig.

Potser sentirem l'enyor d'un Naixement
profundament resguardat
en el cor de l'infant latent que tots portem dintre.

I mentre ens enlluerna el consumisme i els aparadors
en algun lloc a l'infinit
hi ha un Infant que trist contempla
com suplantem el sentit del Nadal.



 Montse  Pujol
 P.D. Potser algú, ja l'ha rebut abans, però no estava penjat al bloc i m'ha agradat fer-ho.

participació al bloc dels contes "divers"

Quin dia més bonic que fa! ja no plou  i el sol eixuga l'aigua dels carrers i les places, les fulles dels arbres i les flors llueixen d'alló més i es que després de tants dies de pluja tota la natura sembla nova de trinca.

La Mini es un gosset de carrer, vull dir que no es de cap raça especial, viu amb en Marc i la Laia. Avui segur que aniran a corre tots junts. Encara que li toqui anar lligat  al costat de la bicicleta, li agrada molt sentir l'aire fregar-li el pel i el millor de tot es quan es paren vora el riu i el deslliguen, llavors es troba amb el seu gran amic en Xart, junts entren i surten de l'aigua i corren encara més i es que en Xart es un amic molt, molt especial.

imatge copiada del bloc

FENIX

Els ulls enterbolits
no desdibuixen el fons de l'ànima.
El reflex superflu
del exterior s'esmicola
quan tu trepitges
la terra esquarterada
que has forjat pas a pas.
Llavors reneixes
com fènix majestuós
ens els versos i les paraules.

joc-de-lletres Tumateixllibres

Ella somiava... un dia presentaria la seva novel·la a
l'editorial.
Quan el dofí emergí de l'aigua, amb el rellotge que havia perdut, va saber que les busques marcarien un nou temps per la seva vida.
Potser ara era el moment de provar sort.....

                                               

Intentaré fer l'enllaç al meu bloc. A veure si me'n surto

 bloc dels contes "divers"
La meva primera participació en aquest lloc.
BUFA FORT AVIA!

TARDOR

Tardor dins la sang, sopa de carbassa
plats calents menjats vora el foc,
mentre esperem que es torrin les castanyes.

Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses  i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.

El fum  que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.

confusió

Veig que no he deixat clar el tema del meu últim post , jeje!!. Us deixo una pista sobre el que fa referència.

A veure si a la pròxima soc capaç de fer-me entendre més bé.

Gràcies a tots els que passeu per aquí. Una abraçada.

Una rosa, una flor

La paleta de colors pinta

un jardí de tons grisosos.

El que havia de ser mai no serà.

L'escalfor gèlida dels records

no pot trencar diamants  

d'uns ulls feréstecs i eixuts

El plor i ha deixat més que una empremta.

Inspires certeses 

en constant moviment

el teu record, no serà mai 

presoner dels marbres

ni volarà amb la llibertat dels vents.

Joc de tu Mateix Libres,

Participació al joc de Tu Mateix Llibres http://tumateix-llibres.blogspot.com   




En Grup 62 insectes passejaven per la proa. Mach estava damunt una plataforma de la Galera. Mentre s'acostaven deixaven per rastre una gran bromera. -Maheva desperta!  
Aliena al perill, darrera una columna, somiava amb Cossetània. 
Es despertà, entre canyes de bambú i fonoll, en caure la campana de la butxaca. 

SOLITUD

Solitud en companyia.

Absència de mots, pensaments, emocions...

Et desesperes, l'angoixa et traspassa la pell

i et reclous en un mar més gran en silencis (obscur, sense colors).

La penombra a poc a poc et devora l'ànima.

Traspua el neguit i brolla tant sols 

el sortidor de la desesperança.

                                               

Paraules

Sóc esclau de les paraules
i víctima dels meus silencis,
inert en el cultiu de les decisions pròpies,
convisc amb el inconformisme callat
i  la por de manifestar-me.

Admiro el do que no tinc,
envejo el do de la paraula
i m'esglaia que el dia de demà
la força de l'oblit
devori el poc que tinc ara.

el poder d'un somriure

"Somrieu-vos els uns als altres; 
somriu a la teva dona,
somriu al teu marit; 
somrieu als vostres fills, 
somrieu-vos sense que us importi a qui i 
això us ajudarà al fet que creixi el vostre amor per l'altre"

                                                                                                                     Mare Teresa de Calcuta

Festa Major

Quan el setembre arriva a la fí
i l'estiu cavalca sobre els lloms dels turons
cansats de tanta sequera.

Quan neix feble la tardor,
i tot sembla voler adormir-se,
el meu poble es desperta.

L'esclat del foc il·lumina la fosca
i la rauxa enbogida de les carretilles
encisa l'espectador.

Així comença la Festa Major!


                                                                                                    Benvinguts al millor de la Festa

POTSER ÉS QUE JA NO SER QUE BUSCO
POTSER VISC ENMIG DEL DESITG
I NO SER ADONAR-ME'N

POTSER ES EL PAS DELS ANYS QUE M'EMPENY
A SER CADA DIA MÉS IMPERFECTE,
MÉS FEIXUGA, MENYS IDEALISTA

LA REALITAT ENS CAPTIVA ELS SOMNIS QUAN ENS FEM GRANS,
I ENS PODEM FER GRANS TOT I SENT RELATIVAMENT JOVES
QUE GRIS I EMBOIRAT RESTA EL DIA A DIA
QUAN ET SENTS PERDUT....

QUE BONIC VIURE AL COSTAT D'UN JOVE DE  92  ANYS!

He sentit....

"Potser seria més fàcil   intentar comprendre els homes i les raons que  els empeyen a executar les seves accions, que no condemnar-los pel que fan."

Frases que crec val la pena recordar.

Potser em dedicaré a recopilar-ne unes quantes!

Teresa de Calcuta

"Voy a pasar por la vida una sola vez por eso, cualquier cosa buena que yo pueda hacer, o alguna amabilidad que pueda hacer a un ser humano, debo hacerla ahora. Porque no  pasaré de nuevo por aquí".

Quines paraules més boniques i quina reflexió més profunda.
Intentaré tenir-les presents, el meu granet de sorra per una societat millor.

La solitud que porto dintre 

a voltes m'esberla la pell 
o m'envolta en tendre abraçada, 


precisos, concisos instants contraposats,
d'aquesta solitud en tinc xopa l'ànima.

Però avui em sento feliç, 

malgrat la vostre absència 
esteu sempre present.

Sou la mirada vers la costa, 
el "bona nit i tapat",

el "papus tat" de tantes nits. 

On la mirada restava perduda,

i quedava present la vostre rialla .

Un : fins demà si Déu vol. 
Fins que Déu va dir prou.

Prou de la vostre presencia al costat nostre.

Però la vostre companyia emocional, espiritual 

no ha deixat mai de dir-me: BON DIA 

Ni quan la costa vomita boire, 

ni quan el dia està emplujat....

Un sospir, una brisa, un murmuri,

sempre em conviden a tirar ENDAVANT.

                                                                 

Em sento viva.

                                                       El cel ple d'estels.

                                          El cor satisfet batega,

                                   La lluna em pica l'ullet,

                            té mitja cara amagada

                      i un somriure entremaliat.

                  poques llàgriems són vistes

            si ella, no espia per  un  forat.

            Els nuvols li fan poca companyia.

                 blanca llueix dins el seu reinat,
                    ¡ quantes  coses  n'aurà  vistes!         
                        petons   i   abraçades   d'amants
                              somriures  i   llagrimes     d'alegria
                                 St. Llorenç,  somnis d' infants i de grans 

Dolça amada

El neguit fa fruir l'ànima

l'ambició entela el pensament

les dreceres et perden

pel camí del laberint.

Només ara, oh dolça amada! 

sento en el silenci el teu crit.

TEMPS PERDUT

Un dia despertaré

per descubrir que el bram esfereïdor 

de la indulgència i la inmaduresa

ja no planeja sobre el  meu horitzó.

Un dia.... passats els anys, 

els somnis d'infant

quedaran reclosos

en el cofre dels records enyorats.

Un dia..... potser quan ja sigui gran,

descobriré que la vida no passa en va

i que cada esforç esbossa una empremta

Aquest dia... potser ja massa gran,

aixecaré agraïda els ulls al  cel

i enyoraré amb un somriure el "TEMPS PERDUT".

SOMNI

Perseguint un somni et vaig trobar

restaves absent, adormida,

en el silenci del meu interior

bullia la lluita, bullia el neguit.

La tinta vessava i a voltes

la  pau emergia o s'amagava.

Patir, sofrir.... anhels i esperança.

Tot planava dins.

Com un volcà en erupció

les lletres envaïen l'espai

i tu començaves a manifestar-te.

A poc a poc ens coneguérem

i quan més t'alliberava, més alt volaves.

Ara t'he pressentit inabastable

i resto absent, divagant per l'univers

rere un somni

 IMPROBABLE