FER O NO FER...

M'he llevat a les 5:30' he posat la roba ha assecar i un altre rentadora.
Arriba la nostre Rky d'una nit carnavalesca del poble veí.  En Srg encara deu passejar pels carres... Parlem una mica, m'entorno al llit. Em començo a cabrejar (ejem, perdoneu l'expressió).
Sona el despertador , encara no  ha arribat el vailet!
Volia anar a caminar, qui marxa si encara no es a casa? La nit pot haver estat esbojarradament carnavalesca  = mam.
Decideixo quedar-me, m'endormisco, les 7:45', agafo el telèfon i el truco:
- On ets?
- Ara pujo, dos minuts.
Vaig a regar les plantes, ja no cal pujar a Bellmunt.

Creuem  quatre paraules, potser amb to poc amigable, de part meva  . Conversa repetida en altre ocasió. ¡Ja se m'ha girat el dia!
Vaig a dalt al pis a tancar l'aigua.
Tit...tit...tit... ERROR, m'assec davant l'ordinador!.

Disfruto amb les meves romegueres. Perdo el control del temps traient el nas per casa vostre. Les 10:30' !!!! ostres faré tard!

Baixo de pressa, un llet i cafè i unes tapes de pa amb oli: oli amb sucre, oli amb sal, oli amb cola-cao. Boníssim, boníssim (aquesta última descoberta gràcies al Srg.).
M'assento a taula i buido el pap en un tros de paper. 


Conclusió: No he fet res del que havia planejat.
Però ves per on, ja tinc un post!!!!


Bon diumenge i que comenceu la setmana amb més bon peu que jo.  

Aquesta es una entrada amb esperança.

L'última d'una etapa curta, es cert, comparada amb  els dies i dies que la majoria de vosaltres  porteu navegant per la catosfera.

He de posar ordre a moltes coses, i abans de tornar obrir la porta, saber ben be, cap a on vull anar.

(tasca prou difícil en mi   : $ ). Estic aprenent molt i tot el que ser es gràcies a vosaltres. Em vaig tirar a la piscina sense saber com funcionava res de tot això ( perquè tingueu una mica de idea...) coneixement 0. I ara m'adono que potser no ser nadar prou, per  mantenir-me a la superfície.

Doncs això...  que passeu un bon estiu. Ja us he dit que tinc l'esperança que un dia o altre tornaré aixecar la persiana d'aquesta paradeta.

Ah! però si que aniré traient el nas per les vostres finestres i de segur que així continuaré aprenent moltes coses.

Fins aleshores BEN TROBATS i GRÀCIES.

Adeu, fins...(lV)

No us llegiu aquest encara , primer heu de passar pel de baix Adeu, fins,,, (lll). Volia que quedessin en ordre descendent per tenir una continuïtat inversa. (Problemes a l'hora de publicar, jeje)

Be i aquest es el final desprès del Adeu fins.... Adeu fins,,,(l)(ll) i (lll) 

- No es un bon moment Alex. Què vols?.....

-  Ara ja no ho sabrà mai ....

- En parlem més tard he de solucionar un problema! ...

Cada cop aixecava més la veu.

                                                    - No, no cal que li ho expliqui !!! ...

Mentre ell parlava d'esquena a la seva dona, ella va aixecar el cap.

- Amor meu, ja ets aquí?

El telèfon va caure estrepitosament al terra i a la cara d'ell no hi havia un glop de sang.

- Crec que m'he desmaiat, 

saps amor meu, t'he de dir una cosa:

ESTIC EMBARASSADA !!! :). 

Adeu, fins.... (lll)

Bé, la meva intenció al començar aquesta sèrie de micro-contes era saber si era capaç de crear un clima de intriga, que us enganxes a esperar que passaria demà. Pels comentaris veig que molts de vosaltres us preneu cada post com una història independent, això vol dir que em falta molt per aprendre i que vosaltres sou uns bons mestres, doncs la vostre sinceritat a l'hora de comentar, es el que m'empeny a tenir ganes de fer-ho més be cada dia.

Us deixo doncs amb els dos últims posts d'aquest micro-conte. Quan m'ho torni plantejar (jo m'ho he passat molt be) intentaré haver après una mica més. 

                                                                                                                                                                               

-No havia d'acabar així, saps?

- No he estat prou valent, per ...

- Però ara tant se val.

Passejava per la cuina, d'un cantó a l'altre de l'estança. Que faria ara? Hauria de trocar als mossos... Com  li havia pogut fer una cosa així?  Hauria d'amagar el CD? Es pensarien que hi tenia alguna cosa a veure? La mirar altre vegada i sona el maleït telèfon.

Adeu fins...ll

                                                                                                                                                                                                                           Un CD.           
El col·locar seguidament al portàtil. Va posar play i les fotos invadiren la pantalla. 
Els colors  van mudar  del seu rostre.
Qui l'estava seguint?
Revisà el sobre. Cap adreça, cap remitent.

Remirar les fotografies mentre agafava la ma de la seva dona.
- Has sigut tu?
I una llàgrima li lliscar per la galta mentre li vessava la ma.

Potser ara la trobaria a faltar?.

Adeu, fins.... (l)

Entrà a la cuina i la veié dormida.

Se la mirà : - Com podia haver estat tant enamorat d'ella? 

Els cabells llargs i daurats li cobrien el rostre. Amb la ma dreta els hi apartà. Fou llavors quan s'adonà que era morta.

S'esgarrifà, una ombra havia creuat  el seu pensament i obrir l'armari.

Tot en ordre!. - Què buscava?

Pot ser una evidència, per petita que fos, que no el fes sentir culpable.

S'assegué al seu costat, respirar fondo i obrir el sobre que tenia a la ma.

Adeu, fins....

Se'n va anar estranyament dolç aquell matí. Ella es va quedar a la cuina, bevent a poc a poc, cullerada a cullerada, el got de llet i cafè que s'havia escalfat massa al microones.

Al mig dia quan va tornar, la llet ja era freda, la cullera ratava  l'equilibri entre els seus dits. I ella reposava eternament amb e l cap damunt la taula.

Transformació

                                               foto publicada per Mateu, al blocdefotos.cat




Cada cop que es dirigia a ella, les seves paraules se li clavaven més endins del cor.
Tipa de tants punyals lletrats, va optar per posar les paraules entre cometes. Irònicament van canviar el seu significat. Els punyals eren bombolles que explotaven en sortir dels seu llavis.

poesia en aigua freda (per en Jordi)

         

Arribo a casa contenta

obrir la nevera em tenta

però no vull fer-ho pas

de formatges n'hi ha un cabàs.

I que puc fer si ara tinc gana?

aguantar-me i balla la sardana?

Ja se que faré...

a la banyera em ficaré.

Aviat arribarà en Manel 

i estaré fresca com el gel

amb aquesta calor que fa

segur  que li agradarà...

Soparem fora el terrat

li prepararé un bon plat.

per ell llonganissa i vi

i el formatge serà per mi.

Perdoneu l'atreviment, desprès de passar pels altres blocs he estat temptada de treure el post : ( .  

Però ben pensat ... l'important es participar oi?  

Ah! i si em xiulen les orelles o trenco algun plat ja sabré a que es deu, no passeu pena. : ))

Nit de sant Joan

Amb la claror de les flames
i a la llum d'un cel estelat

cercare en els somnis

nyitos i cucales, 

gambutzins i llufes

prop les fogueres:  ballant

Ostres... i ara que faig?

                                                                           

                                                             Imatge d' Ian Joven                                                                             

-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara que faig? va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.

- Ei!, mira ja tenim el lladregot de caramels Bauma. 

La Teresa va allargà la ma per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb  la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.

- Bauma  mira, pot ser es un follet! A tu et sembla un follet?

- Que pots parlar follet? que ens entens? Pot ser te nom... Com  et dius? 

En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar.lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.

- Druidi dic em, va dir tant alt com va poder i sense saber que passaria.

-L'anell perdut  ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.

La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet,  li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adeu amb la ma.

 

 Ara ja es un FET

Una IL·LUSIÓ somiada...

Estiu quan la primavera

no es acabada

Sol eixint quan la lluna

brilla encara.

El cor canta,

El rostre somriu

Perles d'emoció 

suren llacs tendrament.

 Del fons de l'ànima

Un bes, un pensament...

Un paper davant meu

Un paper davant meu
em desperta el desig d'escriure

Voldria escriure mots
plens d'amor i de tendresa

Deixar de vomitar
turments i penes

Que plaguejant-se
m'aboquen al precipici.

GRADUACIÓ DE MEDICINA PROMOCIÓ 2006-2012

...Té vestit,

té sabates i  complements...

U    .....

DOS...

     TRES...!!!

Ja ha arribat l'hora

de vomitar els mals records,

els dies d'angoixa.

I vestir-los d'olor.

D'olor d'herba fresca,

de jardí acabat de segar.

De gotes de pluja,

que amb el sol, el cel pot pintar.

El repte comença....

 plens d'emoció

es dia de festa, 

es dia d'il·lusió.

[je,je... fins hi tot rima!!   : $ el penjo?  va.... confio en que aviat surti alguna cosa millor : ) ]  Estic tant contenta!!!! ¡La primera llicenciada en medecina a la família. !

No puc escriure poemes

Les filles de Zeus són de viatge per mons llunyans
galàxies catosfèriques, lluny del meu terminal.

El silenci tot ho embolcalla
¡Maleït  silenci, el d'aquesta hora!
quan tot hauria de retronar
amb el pic de les pistoles (d'aire comprimit)
i el compàs harmònic dels martells.

Aquest silenci que es va fent sepulcral,
com tants i tants silencis
okupes de desenes de naus
rera la porta tancada.

Boques sense pa,
jaç sense sostre.....

"249è joc literari" ens un racó dalt del món

El rostre rabiós, era el mirall de la seva ànima, la ferida en el més profund del seu cor ja era visible. S'havia pintat de vermell el set de la camisa.

Ara amb l'arma a la ma , caminava decidit a portar a terme la seva venjança. Qui seria la víctima no n'estava segur, quan arribes al clar del bosc, sabria si tenia prou forces per encabir el ganivet fins el fons del set pintat a la camisa.

filla de Mnemòsine

Els somnis emergeixen desbordant el present,
els records suren sobre l'angle obtús dels sentiments.
Les emocions innates es desvetllen
entre l'espesa boira que embolcalla la vida.
I tu amb la  llum de mitja tarda, et presentes com un miratge
bella,  inabastable...

Impregnada pel desig de posseir-te
t'amagues i em defuges.
Absorta en els tràfecs quotidians
t'endevino companya d'emergències.

Ets fluctuant, volàtil,
fugissera de cadenes i lligams
i tant  mateix et sento dorment
en les profunditats del meu esser.

Anyor l'encontre a cara descoberta
i soc feliç en sentir la teva presència
Potser un dia lloaré les teves gestes
o ploraré les teves absències...
capbussada en el record bromós
pretèrit o venidor del imaginable.

Però ara, famèlica de tu, devoro el present
que escorta la meva existència.
Embruixada pel teu murmuri, m'aboco als teus misteris...

el mirall

Em miro al mirall
mentre intento retenir els vestigis
d'una joventut que cada dia
amenaça amb deixar-me.
(es llei de vida ja ho se)

El mirall em torna una imatge
inesperada:
Em miro als ulls i veig la meva ànima
entre camins i bifurcacions
que a poc a poc  esbossen
el laberint de la meva vida.

Avançaré, intentaré com el jonc
doblegar-me per resistir les tempestes
malgrat els camins de vida
ja siguin evidents a la pell.



     

pel bloc dels contes divers: El sopar dels avis.

La Gina, avui està molt enfeinada, vol preparà una sorpresa pels seus avis que arriben de viatge. 
S'ha passat una bona estona mirant llibres de cuina per trobar una recepta, però al final ha decidit que en prepararia una de collita pròpia. 
S'ha posat un davantal ben gran per no embrutar-se i s'ha rentat ben bé les mans.

De la nevera ha tret les olives i el formatge que ha tallat a daus.

- Apa! ara he d'anar a l'hort a buscar l'enciam, i els tomàquets cirera.  

Els ha rentat ben nets i els ha posat damunt la taula. Llavors ha començat a barrejar els ingredients:

Primer com a base les fulles de l'enciam que ha tallat una  mica, després els tomàquets cirera, les olives i el formatge a daus. Però con que ha vist que quedava una mica apagada ha fet servir el seu enginy per posar-hi  més color:

Ha tallat un cogombre, ha ratllat una pastanaga, i també hi ha posat remolatxa rallada.  Però el seu secret per donar-li més color i un gust diferent ha set afegir-hi unes maduixes i un plàtan tallat a rodanxes. 

I per amanir? - sal, i un rajolí de mel.

Que us sembla, els agradarà aquesta amanida als avis?

                                                         Imatge d' Emma Hildreth

Brolla la veu amb els teus murmuris

jo assedegada , escolto en silenci.

Prenc de tu alguns mots

probablement, la llavor que

transformaré en poema. 

records

Els records, no sols a  mi em pertanyen.
Teus i meus es fonen i confonen.
les desavinences es dilueixen
com la pluja d'aquesta tarda riera avall.

El sol de les hores viscudes ens uneixen
un al costat de l'altre.
No podria somriure sense tu,
lliure o captiva, pels moments viscuts
reneixo a cada albada.

No necessito dels records
per saber que  la teva presencia
afeixugarà l'angoixa que tal volta
em clogui el pit.
Un dia i un altre no puc dir-te

res més que t'estimo.

He perdut les paraules

He perdut les paraules 

del meu silenci 

La llum del meu pou 

en la remor del desert.

Lluny de converses banals 

cara a cara,

 jo i el meu silenci.

Potser serè capaç

 d'abraçar vells mots

tal volta revinguts

 d'una memòria ancestral

Envescant paraules

Ens envesquem paraules 

en un mon desconegut

tal volta per no resta sols

en la immensitat de l'univers.

Busquem un far en la fosca

i retrobem la lluna;

alegre, enamorada, trista, callada....

TU

Em dic el que no vull dir
mentre Tu mantens el silenci.
I la pena i el neguit amb buiden
les entranyes de l'ànima.

Voldria formà part de mil despertars;
en cel rosats...
en calitges marineres...
en aurores boreals...

Encara que el sol vessi cants i amors

per a mi no són, si no,
llàgrimes sense sal.

     Gracies Roser ets un sol !

Escric mentre escolto la teva música ( Open 17 de Shuman) que em porta pau i me serena.

Avui es un gran dia: El meu fill ja es vigilant de seguretat privada. (bé, no es el que em fa més il·lusió sincerament, pels riscos, pel pas a pas que va fent per ser mosso d'esquadra , que es el que li agrada des dels 4 anys. No ser si podrem estar gaire tranquils  quan s'incorpori a la feina... ) Però es el que ELL vol, ser POLICIA, una METGESSA  i l'altre policia. Tots dos tenint cura dels demés. 

La Raquel es llicenciarà si Déu vol el mes que be. 

Ja veieu anem cloent etapes. Això vol dir que ens fem grans....  I amb aquest caminar un al costat de l'altre i tots quatre junts, aquest 2012 es converteix en una mica més especial ... Bé això es un altre història, un altre post ...

Ara amb toca a mi seguir la cadena i passar el premi a cinc blocs:

       

     1- http://esquitxades.blogspot.com.

   

  Per a tu ben trobat "esquitxos" Per que ets el mirall on reflecteixes moltes emocions que comparteix-ho i dubto que jo podes expressar-les tant bé. (fins i tot em fas una mica d'enveja : ), de la bona eh! )

      2- http://contesdivers.blogspot.com.es/

  

 Per que ens retornes i connectes amb l'infant que tots portem dintre. I personalment disfruto molt fent-ho.

       3- http://carmerosanas.blogspot.com/

  Per que fas planeres les coses de cada dia i  sempre  tens una porta oberta o una finestra, o una escala o un porxo.....

      

      4- http://tdah-noticas.blogspot.com.es/

Per donar a conèixer els problemes que tenen les famílies que ho patim  i els mèrits aconseguits.
 
    5- http://nebuloses.blogspot.com.es/

Per la teva poesia, una part de tu ben integrada a la teva persona.


Molts ja veig que el teniu i d'altres qui també se'l mereixen espero que els arribi aviat.


Un petó a tots

Pel bloc dels contes "divers"

Avui en Bracets, fa anys, tants com braços té, per això li han preparat una festa i han convidat a tots els amics que comparteixen amb ell el fons marí i que són molts: peixos, pops, estrelles de mar, caballets de mar... 

En Bracets està  tant emocionat amb els regals que no sap pas quin obrir primer:

-la felicitació de l'àvia ?

-el paquet vermell de l'oncle "set peus"?

-pot ser ...el regal lila de la mare....

Està tant enfeinat amb els regals, que no ha vist com en Llunaverda se li acostava amb un espanta-velles i del esglai de poc no cau quan se li han entortillegat  dos dels seus braços. Sort que s'ha pogut agafar la corona i no l'ha perdut.

Per cert: Ja sabeu quants anys fa, en Bracets avui?

                                

                                                                                      

                                                                               Imatge de Laila Hills

Descalça

Em descalço.

M'acompanya, el teu xiuxiueig.

Ni una gavina, ni música; cap so.

Només tu que em parles.

 El teu murmuri 

em despulla els sentiments.

De bon  matí m'acaricies l'ànima,

Combreguem junts...

Mentre jo, resto immòbil, 

sense sabates.

                                                                                                                                                                     
                                                                                                                                                                                                                             

silencis

No es la llum del sol

que m'enterboleix la mirada

sinó els sanglots de l'anima

que brollen en els meus ulls.

M'esquinço en  mil bocins 

per tot el que tinc 

i tot el que perdo.

I el llast ... que arrossego 

 em persegueix.

Tinc tantes coses 

recloses dins el pit!

Que  les paraules no dites 

suren en els solcs

que dibuixen 

les meves llàgrimes. 

La destrtuctora

    Esmicolant
    rastres
    feixuccs
    del passat.
    Per
    deixar
    lloc
    a futurs
    llasts ...

Rosella

He vist el post de la Carme "Flors entre les pedres"

i m'ha fet gràcia en pensar que tenia aquesta foto, obtinguda el més passat.

Una rosella,  en un aparcament! 

Senzilla  i solitària plantes cara a la realitat.
No ets feble malgrat la teva aparença.
                               
                                  Transformes la teva adversitat.
                                  substituint el verd dels prats,
                                  pel blau florescent d'un paviment.

 I aconsegueixes sobreviure!!!

Pensaments des del llit

                                                 
                                      Tanco els ulls:
                                       respiro la teva pau
                                       em banyo en la teva llum
                                       em perdo  en els teus misteris...

  

 

Despertes llegendes
d'udols entre canis lupus
mentre algun adolescent temorenc
et contempla  vora el foc de camp,
d'altres naveguen  pels somnis d'amor,
que  tu  guardes gelosament en el teu cercle.

Recordo quan agafats de la ma

suràvem mars,  i exploràvem cavernes 

en el més profund dels sentiments.

Hem crescut i la curiositat ha deixat pas 

al pes de la monotonia.

M'acarones  de tant en tant.

Per inèrcia busco un paper i llapis

on deixar constància del  meu enyor.

Aquest enyor en majúscules

de la nostre dependència intermitent.

Hem crescut, però pots tornar, 

jo t'espero.

Esmorzar

Esmorzo cada dia
mentre veig desfilar,
tota mena d'ocells
per la meva passarel·la particular:
pardals, orenetes, garses, tórtores, falciots,
merles i fins i tot algun pit-roig.

(El que donen de si uns simples fils de telèfon i electricitat)

Càntics al recés de l'ànima

Núvols de tempesta s'atansen.

Podrem sobreviure?

-Sí

Mandrejarem del son  profund.

¡Subtil egoisme!

-Quan?

Finit el costós hivern,

l'hora d'aprenentatge.

Despertant entonarem antigues melodies

càntics adormits  al recés de l'ànima.

BONA DIADA A TOTHOM  i que us regalin forces roses. Aquí teniu la meva! i perquè no sigui dit, també us recomano un bon llibre de poesia

Petons, roses i llibres.

Teranyines de seda

Teranyines de seda s'enlairen cel amunt

Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina

M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen

Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura

                

La gran aventura del bru

 

Imatge d'Alejandra Fernández

  bloc dels contes "divers" Allà la trobareu.

Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:

 Que dirà la mare, quan arrivi a casa i no m’hi trobi? 

Pensava en Bru mentre intentaba tornar al seu cau.

En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Per que els ratolins són molt espavilats i deseguida van per les seves. Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat al va portar fins al jardi de la Teresa, volia saber que era alló tant gran i flunxo que queia del cel. 

Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trovar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dobtar gens de posar-se-la per damunt el cap, ja estaba ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.

El que en Bru, ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.

-         Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.      

St Jordi 2012. Micro contes tumateix llibres

En Martí , s’esperava, darrera la columna a plaça de Montserrat. Volien preparar una sorpresa per en  Gironell  amb les fotos a Terra Santa.  L’hipoteca l’estava perseguint i aquest àlbum, del viatge de noces era un somni. En Joan creuava la plaça i va entrar a L’arqueòleg a guardar taula. 

les emocions suren com el va i ve de la boira

Ser que es absurd un cop i un altre

tornar al segon pis.

La feina es abaix.

Però el cor a flor de pell 

m'empeny a pujar un a un 

els esglaons que ens separen.

El grinyolar de la porta

indiscreta i xafardera

confessa que ja soc aquí.

Tal volta perquè? (em pregunto)

Tot resta per fer, tot es intacta

a com ho he deixat abans,

cap canvi, cap e-mail...

Sona el telèfon

al cor se'm fa un esglai.

Sempre tinc por, 

quan et veig agafar el cotxe.

Pateixo per vosaltres i pels demés i per mi

Malgrat les distàncies i els desacords

el desassossec i l'ànsia  

no em ser imagina una vida

sense vosaltres.

Obro el Paint, intentant relaxar-me,

avui les paraules i jo no estem en concordança.

Aquest es el resultat :  mirar-te sempre em relaxa, 

avui un simple dibuix, m'omple d'esperança.

desesperança

                         

Quan tot es negre, 
en un cel carregat de núvols 
invocant tempesta

Que poc fer?

No tinc on refugiar-me, 

tot es dit, dit i escoltat mil vegades

Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...

si et pots sentir més ferit encara.

M'engruno tota.
I voldria  desdibuixar-me en l'aire

mentre una ràfega de vent se m'endu lluny, 

on ningú em pugui veure,

on ningú amb pugui parlar. 

    

On el record dels somnis no siguin presents.

Fins que la ferida hagi clos.

I la llavor de la confiança reneix-hi de nou 

encara que no sigui primavera.  

l'estrella viatgera

                                                
                                                                       imatge del blog dels contes divers

Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té al bosc molt  a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'avia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar per què l'estrella el podes sentir clarament. 

 Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.

- Mira Bauma, corre pensa un desig!.

Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.

 Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma podes recuperar l'olfacte.

90 anys del pare. Per molts anys!!!!

La masia s’omple de vida.

El plor d’un nadó embaeix l’estança

i esquinça el silenci d’una espera.

La terra l’envolta, i amb un bes el captiva

ja per sempre serà el seu fervent admirador.

Creix fent de guardià de bèsties,

company de grills i sargantanes.

De ben jove li ensenyen a fer anar el fusell

i se’l enduen lluny de casa.

Empremtes de metralla li dibuixen el cos.

Ironies del destí, pot ser a ella li deu la vida!

Passen set anys i torna a casa,

trepitjant fulles seques i terra humida.

Esmicola rocs i despulla boscos.

I muntar un petit taller

per pujar la seva empresa.

Com gall al galliner, envoltat de dones,

passa els fulls del calendari fent peces d’avellaner

mentre cria bestiar i treballa la terra.

La familia creix i s’engruna per créixer més encara.

Una regitzalla de noms omple de satisfacció la seva vida.

I el pare sempre diu cofoi:

“Erem dos i mira ara quina colla!”